l’Informe sobre la fiscalitat a Espanya des d’una perspectiva de gènere ha estat un encàrrec realitzat des de la nostra oficina a l’Institut d’Estudi i la Transformació de la Vida Quotidiana (IQ).

L’estudi  demostra que les polítiques fiscals no son neutres en relació al gènere i considerar-los com a tals, de fet, reforça la desigualtat. Les polítiques i les pràctiques fiscals tenen un impacte en la capacitat emancipadora de les dones i condicionen el progrés cap a societats veritablement igualitàries.

La majoria d’estat membres de la UE han ja eliminat totes aquelles regulacions que de forma implícita diferenciaven dones i homes, però hem de ser conscients que els sistemes tributaris i les decisions de política fiscal afecten als homes i les dones diferent perquè aquestes regulacions interactuen amb la realitat socioeconòmica.

Els sistemes impositius no són neutres ja que el seu disseny porta integrat una determinada concepció de model d’organització social. El nivell de pressió fiscal, sobre qui recau i mitjançant quins mecanismes afecta la seguretat econòmica i als ingressos de les dones, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis públics i també a la seva forma d’incorporació al mercat laboral.

Determinats dissenys fiscals poden de forma més o menys directa tendir a perpetuar i fins i tot a reforçar el sistema patriarcal promovent una concepció de família tradicional basat en la família d’home sustentador / dona cuidadora i incentivant els rols de gènere i la divisió sexual del treball.

Creiem que les polítiques fiscals són un element crucial per avançar cap a un model econòmic sostenible i han de convertir-se en armes per lluitar contra la desigualtat i la pobresa. Cal fer una revisió de les actuals polítiques ja que aquestes haurien de proporcionar els incentius i fomentar comportaments que milloren la forma d’organització de les nostres societats, eliminin els tradicionals rols de gènere i contribueixin a avançar cap a societats veritablement igualitàries.