Article publicat a El Periódico

Segons ACNUR, les dones i els nens representen el 55% de les persones que van arribar a Grècia buscant asil a la UE des del començament del 2016. Aquest any, en el Dia Internacional de la Dona, volem retre homenatge a tantes víctimes dones sense nom que van morir intentant arribar a Europa, amb l’esperança d’una vida millor per a elles i els seus fills. Volem expressar la nostra solidaritat amb les dones i nenes que fugen de règims opressius, perseguides per raons de gènere i castigades per la violència sexual, que s’enfronten a l’extorsió, l’explotació, la violació, la violència, el sexe transaccional, el tràfic de persones i òrgans per part de contrabandistes, grups criminals i individus al llarg del camí, per poder arribar a les costes d’Europadesesperades per rebre una mica d’ajuda i assistència. Volem expressar la nostra solidaritat amb aquestes dones, que arriben a Europa en condicions inhumanes, criminalitzades per “il·legals” i havent-se d’enfrontar a encara més violència per part de les autoritats i dels guàrdies fronterers que se suposa que les han de protegir.

Els governs nacionals estan promovent polítiques repressivescontra els refugiats i les refugiades, centenars de persones han perdut la vida a la frontera exterior de la UE i al mateix temps, no hi ha una alternativa regular o “legal” eficaç per a aquelles persones que volen buscar refugi a Europa. Europa està literalment obligant les dones i els nens refugiats a utilitzar i dependre de contrabandistes per entrar a la UE. Considerem, per tant, elsgoverns europeus responsables de la situació que aquestes dones estan vivint i exigim que retin comptes per la violència sexual, les devolucions i les violacions dels drets humans que es cometen contra elles a les nostres fronteres exteriors.

Dins del grup dels desplaçats forçosos, som conscients que les dones són un col·lectiu especialment vulnerable. Sabem els riscos a què s’enfronten dones i nens en la seva ruta migratòria, sabem què s’ha de fer per protegir-les, i no podem al·legar ignorància sobre el terrible abús que pateixen les dones i els nens i nenes que intenten arribar a la UE.

Per tant, hem d’aixecar la veu, abans de la cimera de la UE del 17 i 18 de març, i exigir que la UE obri amb urgència rutes d’asil segures i legals, per contrarestar les xarxes de tràfic de persones i permetre que cada vegada més dones, nens, gent gran i persones amb discapacitat puguin buscar refugi sense posar en risc les seves vides.

Subratllem el dret de les dones a presentar una sol·licitud d’asil independent del seu cònjuge com a clau per a l’apoderament de la dona i el principi de no devolució. Exigim la fi immediata, en tots els Estats membres de la Unió, de la detenció de nens i nenes, dones embarassades i lactants i demanem que donin suport psicològic a les supervivents de violació, violència sexual i tràfic; recordem a les autoritats competents que quan es deté dones sol·licitants d’asil, han de comptar amb instal·lacions i materials per satisfer les necessitats específiques d’higiene de les dones, s’ha de promoure la presència de guàrdies dones i tot el personal assignat per treballar amb dones detingudes ha de rebre formació relacionada amb la necessitats específiques de gènere i drets de les dones. Aquelles dones sol·licitants d’asil detingudes que denunciïn abusos han de ser proveïdes de protecció immediata, suport i assessorament, i les seves peticions han de ser investigades per les autoritats independents competents, amb ple respecte del principi de confidencialitat, incloent aquells casos en què les dones estan detingudes amb els seus esposos/parelles/altres parents. Finalment també instem la UE a garantir el ple accés a la salut i als drets sexuals i reproductius, fins i tot l’accés a l’avortament segur per a les dones refugiades, així com a assignar recursos addicionals a la prestació d’assistència sanitària amb caràcter d’urgència.

PRINCIPI JURÍDIC D’IGUALTAT

Aquestes són, no obstant, només algunes de les peticions humanitàries urgents. Estem, a més, profundament preocupats per la proposta de la Comissió d’establir una llista comuna a la UE de països d’origen segurs on els refugiats puguin ser tornats, ja que els drets de les dones i nenes es poden veure afectats i el resultat en el tractament processal pot ser menys favorable per a les dones que demanin asil basant-se en la por o l’experiència de la violència masclista. La mort és una amenaça molt real per a les dones que han patit violència de gènere si es rebutja la seva sol·licitud i es veuen obligades a tornar al seu propi país. Instem la Comissió a no incloure en la llista de països segurs d’origen qualsevol país que no tingui la igualtat entre dones i homes com un principi jurídic establert i instem les institucions de la UE a no firmar acords de readmissió amb aquells països que violen sistemàticament els drets de la dona o que no reconeixen els drets civils, polítics i socials de les dones en peu d’igualtat amb els homes. Creiem fermament que les devolucions a aquests països no poden ser considerats “retorns segurs”.

Assegurar la dignitat i els drets de les dones refugiades, té, no obstant, una altra dimensió que la UE ha de tenir en compte: existeix una clara relació entre la crisi climàtica, el nostre model econòmic i la contínua explotació i pèrdua de poder de les dones. El canvi climàtic i la degradació del medi ambient han tingut un impacte significatiu en els moviments de població a tot el món – i això només acaba de començar. Com Mary Robinson ens va recordar la setmana passada al Parlament Europeu “El canvi climàtic és un multiplicador d’amenaces – exacerba la pobresa i l’escassetat d’aigua, agreuja la inseguretat alimentària i nutricional i fa que sigui encara més difícil per a les famílies pobres protegir els seus drets. El canvi climàtic augmentarà les migracions i els desplaçaments a nivell mundial”.

El Parlament Europeu votarà aquesta setmana l’informe “La situació de les dones refugiades i demandants d’asil a la UE”, l’informe Honeyball, que demana la implementació immediata d’un conjunt d’accions polítiques per protegir les dones i els nens. Nosaltres, Els Verds del Parlament Europeu, creiem fermament que els nostres governs no poden continuar mirant cap a una altra banda davant les constants violacions de drets que pateixen les dones refugiades i reclamem a la Comissió Europea i els Governs Nacionals que prenguin mesures de forma urgent.

*Aquest article el firmen: Ernest Urtasun, Jordi Sebastià,Karima Delli, Terry Rietnke, Linnéa Engström i Monika Vana, eurodiputats del grup Verds/Ale a la Comissió de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu.