L’eurodiputat d’ICV adscrit al grup dels Verds/ALE, Ernest Urtasun, juntament amb 8 eurodiputats i eurodiputades escollits a l’Estat Espanyol ha plantejat 4 esmenes a l’informe sobre la situació dels Drets Fonamentals a Europa el 2015 en què s’insta a la Comissió Europea a seguir els passos de les Nacions Unides i el Consell d’Europa per animar un canvi en les polítiques espanyoles sobre Memòria Històrica. La iniciativa es completa amb una carta al vicepresident Timmermans en què se sol·licita a les autoritats europees que escoltin les víctimes del règim de Franco per iniciar una avaluació objectiva de com afecta l’actitud del govern espanyol en aquest tema a la situació de l’Estat de dret a Espanya.

Així, els eurodiputats Marina Albiol, Izaskun Bilbao, Josu Juaristi, Ernest Maragall, Jordi Sebastià, Josep-Maria Terricabras, Ramon Tremosa, Miguel Urbán i Ernest Urtasun porten des que va començar la present legislatura europea treballant per cridar l’atenció de les institucions europees sobre el tractament negatiu, a més d’excepcional en el panorama europeu, que tenen a l’Estat espanyol les víctimes del franquisme. La manca de reconeixement d’aquestes víctimes i especialment la negativa a aclarir els crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura franquista no són compatibles, segons el parer d’aquests eurodiputats, ni amb decisions marc de la pròpia Unió, ni amb les directrius que marquen les polítiques europees de memòria històrica. Suposen, a més, una clara discriminació entre les víctimes del franquisme i les europees d’altres règims totalitaris com el nazisme o l’estalinisme les operacions de reconeixement, veritat, justícia i reparació han comptat amb el suport i empara de les institucions europees.

Per aquestes raons, i partint de la recent negativa del Govern d’Espanya a col·laborar amb la justícia argentina a la investigació d’alguns dels últims crims de la dictadura, els eurodiputats plantegen en les seves esmenes que “tots els estats de la Unió, han de col·laborar amb les investigacions judicials nacionals o internacionals destinades a aclarir responsabilitats i procurar veritat, justícia i reparació a les víctimes de crims de lesa humanitat comesos a la Unió per règims totalitaris “. Els eurodiputats, en línia amb les recomanacions de l’informe de les Nacions Unides sobre aquest assumpte a l’Estat espanyol plantegen en les seves esmenes que es millori la formació del poder judicial a aquesta matèria.

Les aportacions dels eurodiputats a aquest informe sobre Drets Humans a Europa plantegen, a més, que la Comissió Europea ha de realitzar una avaluació objectiva sobre la situació dels processos de Memòria Democràtica a l’Estat espanyol i alerten sobre el fet que l’incompliment de les recomanacions de l’ONU i els menyspreus a la jurisdicció universal que es produeixen “vulneren principis bàsics de l’estat de dret”.

Per aquestes raons el grup insisteix que, en aquest context, la Comissió Europea ha de “utilitzar amb més determinació dels instruments del Marc per prevenir amenaces sistèmiques contra l’estat de dret en els estats de la Unió utilitzant les capacitats preventives que ofereixen les seves fases de avaluació objectiva i diàleg amb els estats membres en casos de vulneracions evidents i greus de la Carta Europea de Drets Fonamentals encara que no es produeixin en estricta execució de la normativa comunitària “.

Aquestes idees es reiteren en una carta que aquest mateix grup ha remès al vicepresident de la Comissió Europea Frank Timmemans ja que afirma, en una resposta enviada a aquest mateix grup de diputats, que la Comissió Europea no ha d’intervenir en aquest problema.

Els eurodiputats reiteren en la seva missiva que la inhibició comunitària en aquest cas no és compatible ni amb els principis que inspiren els programes europeus de memòria històrica, ni amb normativa comunitària concreta, ni amb els valors europeus. El grup insisteix que “no hi ha manera més contundent de negar o trivialitzar els crims de lesa humanitat comesos per règims totalitaris europeus que impedir la seva investigació judicial, protegir els seus presumptes responsables i vexar de paraula i fet a les víctimes”. En aquesta situació, consideren un sense sentit que la Comissió es dediqui a controlar que aquestes conductes estiguin tipificades en els codis penals dels estats membres en compliment d’una Decisió Marc Europea i no li cridi l’atenció que algun dels governs europeus, precisament, incorrin en aquestes deplorables conductes.

Per aquestes raons insisteixen que la Comissió faci una avaluació objectiva de la situació de les víctimes franquistes a l’Estat espanyol i li demana que rebi a responsables de les associacions que les representen. “Creiem en l’empatia, conclou la carta. Un primer i significatiu pas seria escoltar que senten i que tracte reben habitualment de les autoritats espanyoles les víctimes dels crims franquistes que no es volen investigar ni aclarir “.

Aquest grup ha realitzat des que es va crear nombroses activitats per posar de manifest que la situació de les víctimes del franquisme és negativament insòlita en el panorama europeu. Entre elles, hi ha la col·laboració amb les associacions memorialistes per presentar peticions a l’Eurocambra, (CEAQUA i Associació Tres de Març), la celebració d’homenatges als últims afusellats del franquisme, la promoció d’iniciatives conjuntes en el ple per denunciar la impunitat, etc.