Avui 25 de Novembre commemorem el dia internacional contra la violència vers les dones. Un any més, un cop més, un dia per recordar aquesta xacra que segueix ofegant la nostra societat. Hi ha coses que sembla que la crisi hagi esborrat de l’agenda política. Hi ha lluites però que no podem i no volem deixar de donar, i aquesta és una de les més prioritàries.

Com molt bé ens recordaven l’altre dia a l’acte contra els feminicidis que va organitzar en Raül Romeva, aquesta problemàtica no és un problema de les dones. És un autèntic problema de seguretat pública. La violència contra les dones, en totes les seves formes, ha de ser combatuda amb totes les eines de l’administració. Avui a Catalunya una de cada quatre dones reconeix haver patit violència masclista, i una de cada cinc en el marc de la parella. Malgrat això, només es denuncien entre un 17% i un 20% de les agressions. A més, la meitat de les dones que fan el pas de presentar una denúncia, ho fa després de 10 anys de patir la violència. El 77% de les dones que són assassinades, no havia presentat mai denuncia. Val la pena recordar que la violència es realitza, a més, en un 80% per persones conegudes de la víctima.

El Departament d’Interior segueix avui a unes 21.000 dones, però això segueix sent insuficient. 2 de cada 3 dones que presenta la denúncia no aconsegueix protecció. Aquesta problemàtica afecta molt de ple a les dones joves. El 55% de les denuncies les realitzen menors de 35 anys.

A més, han aparegut darrerament nous fenòmens de violència contra les dones més joves, particularment amb la utilització de les xarxes socials, el que obligarà a les administracions a fer actuacions molt de proximitat per aturar aquest problema d’arrel.

Aquesta xacra que patim a Catalunya, és una autèntica malaltia global, que afecta totes les classes i societats víctimes del patriarcat. Com molt bé ha denunciat Raül Romeva en aquests anys, incideix amb força tant a Europa com a altres zones del món com Amèrica Central. A Guatemala l’any 2012 van ser assassinades 658 dones víctimes de la violència masclista.

Cal amb urgència visibilitzar el problema i donar-hi una resposta global. Des d’aquest punt de vista, fa temps que venim reclamant que la protecció de les dones sigui clarament una bandera de l’acció interior i exterior de la Unió Europea. Cal reforçar els instruments legals a Europa i al món (molts no tenen legislació específica) i cal reforçar els instruments legals a escala internacional dels que disposem, particularment la Convenció del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones (Conveni d’Istanbul).

Necessitem que els mitjans tractin bé la informació, tenir millor legislació, millors recursos per fer-la aplicar i més i millor formació a la judicatura.

Cal evitar que la política d’austeritat no limiti l’acció de les polítiques d’atenció a les dones i als instruments de lluita contra aquest fenomen. Hem de recordar que avui la principal causa de violència estructural és la desigualtat home-dona que amb la crisi i les retallades s’està eixamplant. Acabar amb la violència també és posar al centre de l’agenda política la igualtat i combatre l’austeritat.

Aquest 25N Dones amb Iniciativa ha volgut centrar la campanya en la violència sexual que pateixen les dones. A l’estat espanyol cada 80 minuts es produeix una agressió sexual que afecta nenes i nens, adolescents, dones adultes i grans. Les darreres dades oficials de l’Instituto de la Mujer (2009) xifraven les agressions sexuals en 6.562, 1.304 de les quals, violacions.

Seguirem reclamant des del Parlament Europeu, com hem fet fins ara, una Directiva per eradicar la violència contra les dones. Seguirem prioritzant a Europa la lluita en favor dels drets de les dones!

Aquí trobareu la resolució que ha presentat Dones amb Iniciativa.