Avui hem sabut a través d’alguns mitjans que Artur Mas rebrà al Palau de la Generalitat Roberto Maroni, xenòfob, racista, dirigent de la Lliga Nord i president de la Lombardia.

Maroni ha vingut a Catalunya a presentar l’Expo de Milà 2015, i com va dir ell mateix per twitter, per “parlar amb Artur Mas de les relacions entre les nostres grans regions i del referèndum per la independència de Catalunya”.

Maroni és conegut per les seves actuacions xenòfobes i racistes. La Lega Nord va ser la més gran impulsora del delicte de clandestinitat, que encara és vigent. Ahir, La Padania, diari oficial de la Lega, va publicar tots els esdeveniments públics de la ministra italiana d’integració Kyenge, per tal que tothom pugui contestar-la, acusant-la de ser la ministra de la ‘negritudine’. Maroni va defensar personalment el senador Roberto Calderoli després que aquest comparés la ministra amb un orangutà.

L’historial xenòfob de la Lega Nord és interminable i ha cercat aliats per tot Europa, com el Front Nacional de Le Pen o la mateixa Plataforma per Catalunya. El seu diari, La Padania, va publicar recentment una entrevista amb Enric Ravelló, difirigent de PxC. Ahir mateix es reunien a Estrasburg el Secretari de la Lega Matteo Salvini amb Marine Le Pen, on van acordar iniciatives i accions conjuntes i van platejar compartir grup parlamentàri al proper Parlament Europeu.

Aquesta visita és un greu error. La Generalitat hauria hagut d’evitar-la; o, en el pitjor dels casos, si la decisió de venir era unilateral per part del president de la Lombardia, donar-li el perfil polític més baix possible.

El procés català és un procés que el volem democràtic. És a partir de la radicalitat democràtica i de la voluntat de decidir democràticament el nostre futur que volem reclamar el dret de realitzar una consulta. I és molt important que així es percebi a Europa. En aquest sentit, cal evitar per tots els mitjans facilitar la feina a aquells qui malintencionadament volen situar Catalunya en el bàndol dels moviments xenòfobs i populistes que avui estan en expansió a Europa. El procés català vol ser de base radicalment democràtica i no volem veure’l associat a això.

A més, Catalunya té una llarga trajectòria de lluita contra el feixisme, que la va col•locar com a referent internacional durant els anys de la guerra civil i posterirorment en les lluites contra el franquisme. Avui, quan els moviments xenòfobs i feixistes tornen a emergir amb força al vell continent, Catalunya ha de tornar a ser aquella veu que amb tota la força s’hi confronta.

Si els arguments polítics perquè Mas no rebi Maroni són lògics, els institucionals i de protocol també: si Mas acaba rebent Maroni serà una decisió voluntària, no en té cap obligació. Maroni no és cap d’Estat ni de govern, ni té rang ministerial. El fet que tingui la presidència rotatòria de la xarxa “Quatre Motors” d’Europa (de la qual Catalunya forma part), tampoc no és argument suficient en aquestes circumstàncies. Mas hauria, per tant, de deixar que la visita de Maroni fos estrictament privada, preservant així la imatge de la Presidència de la Generalitat.

Artur Mas ja va cometre un error el 2012 amb la seva campanya electoral quan, braços alçats, va pretendre aparèixer com a l’únic intèrpret de “la voluntat d’un poble”. Aquesta campanya va ser molt mal percebuda en determinats ambients de Brusel•les, que comparàven el seu estil amb el de Viktor Orban, el primer ministre d’Hongria, que atempta de dilluns a diumenge contra drets fonamentals reconeguts per la legislació europea.

Si aquests dies rep Maroni, s’equivocarà de nou. Catalunya ha de ser referent europeu en la lluita contra el feixisme, no fer-se fotos amb qui avui representa el pitjor de la història europea.