Europa viu un moment històric marcat per l’increment de les desigualtats econòmiques, la pobresa i un atur que ha arribat a uns nivells inimaginables. Un moment marcat per la inestabilitat financera, per la creixent distància entre la política institucional i les necessitats socials, per un productivisme insostenible, així com per l’evident retrocés de la sobirania popular. Europa és víctima avui d’un capitalisme global que desmantella drets i precaritza la vida de la gent.
Dins d’aquest marc europeu, Catalunya viu avui una triple crisi: la econòmica, que està destruint les conquestes de l’estat de benestar; la política, per la negativa del PP a reconèixer el dret del poble català a decidir el seu futur com a nació; i la de legitimitat democràtica, quan el sistema es veu afectat per nombrosos casos de corrupció que allunyen a la gent de la política o la porten cap a la desconfiança. Totes aquestes qüestions impulsen a amplis sectors de la societat a plantejar la necessitat d’un autèntic procés constituent en el que aquesta crisi trobi solució. És en aquest marc que se celebraran les eleccions europees a Europa, a l’Estat espanyol i a Catalunya.
La UE és l’espai econòmic políticament integrat més gran del món i on s’hi realitza el 50% de tota la despesa social. La desaparició d’aquest espai seria una tragèdia per a la ciutadania europea i tindria conseqüències globals: liquidaria l’únic entramat polític i institucional capaç de fer front al capitalisme salvatge. Un capitalisme ecològicament i socialment depredador, generador d’inestabilitat financera, i incompatible amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
Els governs europeus i la Unió Europea han afrontat la crisi amb l’objectiu únic de garantir l’estabilitat i els guanys dels mercats a costa de degradar i retallar en drets. El mal disseny “constitucional” de la UE, el pèssim disseny monetari de la zona euro i les polítiques procícliques d’austeritat i consolidació fiscal, han posat en perill la idea mateixa d’Europa.
Les elits europees amenacen la conquesta més gran de l’antifeixisme europeu després de la derrota del nazisme: l’Estat Social i Democràtic de Dret i l’accés del conjunt de la població a unes condicions de vida dignes. Són les conquestes de les classes treballadores i les seves estructures d’organització, particularment els sindicats, avui, la diana principal de l’ofensiva neoliberal, a través de les retallades i les contrareformes laborals.
El dirigent de l’esquerra italiana, Nichi Vendola, descriu Europa com l’herència de dos processos històrics: l’herència racionalista laica de la Il·lustració i les conquestes del Moviment Obrer. Quan es posen en qüestió aquests fonaments, llavors Europa ja no és possible.
Les eleccions europees del proper mes de maig ofereixen una oportunitat per tractar de recuperar, amb tota la força possible, la idea del projecte Europeu com a motor de drets i llibertats; com a espai de control públic de l’economia, particularment la financera, i de control democràtic dels mercats -els mercats laborals, crediticis i immobiliaris- i com a projecte comú de tota la ciutadania que volem i lluitem per una Europa de la fraternitat.
Aquests comicis seran un procés electoral clau per començar a construir un consens social alternatiu que comporti un canvi radical d’agenda política. Seran unes eleccions transcendents, que ens han de permetre començar a trencar amb les polítiques neoliberals a Europa, bastint una aliança amb pes suficient per rebutjar tot allò que ha caracteritzat les pitjors etapes de la nostra història com a europeus. Una aliança que sigui capaç de canalitzar la mobilització ciutadana i on les classes treballadores hi vegin un instrument útil per recuperar drets i llibertats. Una aliança que ens permeti començar a construir una nova majoria al Parlament Europeu per forçar un canvi de rumb a Brussel·les. Una aliança que ha de transcendir i superar les línies divisòries clàssiques de les famílies tradicionals de les esquerres europees. Una aliança valenta per plantar cara a l’increment del feixisme, el populisme i la homofòbia en molts estats europeus, no pas assumint les seves demandes, sinó oposant els nostres valors d’esquerres a la seva perillosa demagògia. Una aliança que sigui capaç de transformar les aspiracions de revolta de bona part de la ciutadania en vots per una altra Europa.
Aquesta nova etapa que volem obrir ha de començar en primer lloc per un tractament diferent de les polítiques econòmiques per fer front a la crisi. Cal una nova majoria per una gestió alternativa del deute del sud d’Europa, per una política fiscal favorable a les classes populars, per una nova estratègia de política monetària, per un nou disseny de la zona euro que trenqui amb l’Europa dels deutors i els creditors, per una democratització de la presa de decisions a Brussel·les. Necessitem construir l’Europa de les futures generacions, abocades ara a un horitzó de precarietat, i combatre la creixent feminització de la crisi i l’Europa frontera que tanca amb centenars de morts les seves fronteres. Volem una Europa també oberta al món que lluita contra les desigualtats al Sud situant nous paradigmes de cooperació internacional horitzontals que superi la lògica de donants i receptors.
Necessitem, així mateix, recuperar amb tota la força l’agenda ambiental per lluitar sense treva contra el canvi climàtic. Les polítiques de la UE han significat en els darrers anys un avenç inqüestionable en matèria de defensa del mediambient per a països com el nostre, i un lideratge indiscutible contra el canvi climàtic. La crisi sembla també haver posat en perill ambdues coses, i treballarem perquè tornin a estar al cor de les polítiques comunitàries.
Reclamem també l’Europa dels pobles, que permeti la participació democràtica en el projecte comú europeu, respectant el dret inalienable dels pobles a decidir democràticament el seu futur. La veu de Catalunya avui a Brussel·les ha de ser una veu ferma a favor del seu dret a decidir com a nació. Un dret indestriable també d’un futur lluny de la desigualtat social i la precarietat. És per això que ens comprometem a portar al Parlament Europeu la defensa del dret a decidir del poble de Catalunya, és a dir, la necessitat imperiosa de què es pugui celebrar un referèndum o consulta.
Tenim el convenciment que cal aturar la degradació del projecte europeu i obrir una nova etapa reconstituent a Europa. El Tractat de Lisboa ha quedat liquidat per la crisi, urgeix construir un marc jurídic que recuperi el millor del constitucionalisme republicà i social a Europa, posant l’acció dels poders públics al servei de la ciutadania, i no dels mercats, i garantint un major control democràtic del procés d’integració. El moment requereix d’un nou pacte constitucional democratitzant en el marc de la Unió Europea. Europa serà democràtica o no serà, i salvar el projecte europeu avui vol dir recuperar la plena sobirania de la seva ciutadania.
Per fer-ho possible, els i les militants d’ICV volem contribuir des de Catalunya a crear una nova aliança de les forces d’esquerres i ecosocialistes a Europa. Amb els nostres socis i aliats europeus d’ICV-EUIA, els grups Verds-ALE i l’Esquerra Unitària Europea, i particularment amb els nostres aliats del sud com la Syriza d’Alexis Tsipras, forjarem un front antiausteritat que reverteixi les polítiques d’ajust de la troika i combati amb força el populisme de dretes i la xenofòbia. Construirem noves polítiques per afrontar de manera justa la crisi depressiva que viuen els nostres països, i per descomptat, l’ofegament d’un deute injustament contret i, senzillament irretornable.
Aquesta urgent aliança europea que volem impulsar s’ha de produir en primer lloc en la configuració de la candidatura a Catalunya i al conjunt de l’estat. Treballarem amb totes les esquerres per una àmplia aliança a casa nostra per un canvi de rumb a Europa. Aquesta és també, ara mateix, la millor contribució que podem fer al necessari canvi polític radical que necessiten Catalunya i l’Estat espanyol.
ICV, i abans el PSUC, no vàrem deixar de jugar mai un paper destacat en la lluita per un projecte europeu democràtic. La nostra tasca parlamentària dels darrers anys així ho avala. A nosaltres ens toca, en les dures circumstàncies actuals, seguir sent la veu catalana que més conseqüentment treballa per tal de redreçar el malmès projecte europeu inspirant-nos en el llegat de les conquestes socials i democràtiques que un dia el van fer esperançador.