Ahir es va realitzar la primera reunió de l’Eurogrup des de la victòria de Syriza. Varoufakis, Ministre d’Economia, i Dragasakis, Vicepresident, van representar en nou govern grec. Curiositats del protocol, van ser asseguts a la taula al costat de Luis de Guindos, segurament qui més resistència va mostrar ahir a fer concessions a Grècia.

Va acabar la reunió com previst, sense cap acord. El fons del bloqueig no és econòmic. El que proposa Syriza és raonable i l’única sortida que pot donar una perspectiva als creditors de rebre els dines debuts. El programa actual ha fracassat, té una desviació de 5.000 milions d’€ dels objectius marcats, i cal refer-lo. Varoufakis proposa refer terminis i vincular el retorn del deute al creixement, sense recórrer a cap quitança. Cosa més que raonable.

¿Per què llavors es resisteix la Troika i el Govern Federal Alemany, i l’Espanyol, a acceptar-ho? El problema és de dimensió política. Acceptar les raonables tesis de Syriza significa acceptar que les polítiques actuals han estat equivocades, i que Governs com l’espanyol no han aconseguit evitar retallades imposades que Syriza sí aconseguiria amb el nou acord.

El punt essencial de la discussió política és precisament l’extensió del programa de rescat actual de la Troika. Syriza vol posar-li fi i que s’accepti que no ha funcionat. Els Governs de l’eurozona i la Troika volen que Syriza accepti el seu allargament, per tal de poder afirmar que, en el fons, Syriza ha assumit que el programa és inevitable. Aquesta discussió de caràcter polític, i no del fons de la qüestió econòmica, és el que bloqueja l’acord.

Ho va deixar ben clar el Ministre d’Economia alemany Schaeuble abans-d’ahir en unes declaracions:

“L’extensió de dos mesos del programa Grec que acaba aquest més dona temps a Grècia per pagar els venciments i només després d’això podríem parlar d’altres mesures, si són necessàries i algú en vol parlar”

Traducció: tu Syriza li dius a la teva opinió pública que t’empasses el programa de la Troika i tot el que t’imposo, perquè jo li digui a la meva que no he cedit, i després parlem del que proposes (que de fet és bastant raonable).

Per guanyar la batalla, l’estratègia de la Troika és clara: ofegar financerament el govern Syriza. Varoufakis ha de fer front a un venciment amb l’FMI de 1400 milions al març, un altre pel mateix import al juny, i al Juliol/Agost 6.700 milions amb el BCE. Amb la decisió del BCE fa uns dies de no acceptar bons sobirans grecs com a col·lateral per donar liquiditat a la banca comercial, estan impossibilitant l’emissió de deute grec a curt termini. Bloquejaran el pagament de 5.300 milions que toca ara amb el rescat actual. I el BCE quan vulgui pot tallar l’aixeta de la ELA per deixar els bancs sense liquiditat. Collaran amb la intenció que Syriza cedeixi.

Davant d’això el Govern grec té poques armes, només l’amenaça de fallida o d’anar a buscar ajuda financera a Rússia o la Xina. I Tsipras té uns límits molt clars en les negociacions: el trágala que pretén la Troika y els Govern de la eurozona no és possible políticament, ja que fa poc més d’unes dies de les eleccions, i en el grup parlamentari de Syriza hi ha un mínim d’un 30% de diputats i diputades que vol la sortida inmediata de de Grècia l’€, la fallida de l’estat i l’impagament unilateral del deute. Imagino que els governs de l’eurozona son conscients que el trágala no és una opció, perquè trencaria la majoria parlamentaria i faria caure el Govern. I per tant Tsipras no ho acceptarà.

En aquests moments la situació és molt endiablada. Ara bé, personalment crec que, si tothom té dos dits de front, al final s’arribarà a algun tipus d’acord.

El més probable, des del meu punt de vista, és que s’arribi un acord per garantir el finançament grec uns mesos per tal que puguin pagar els venciments i guanyar temps per negociar un nou contracte. Segurament, la sortida política serà trobar una definició del nou pacte que la Troika pugui dir que es tracta de la continuació del rescat anterior i que Syriza pugui dir que no ho és. Algun eufemisme que descrigui el pacte i que serveixi a les dues parts. Solució típica de Brussel·les. Ara mateix és la única sortida possible.

Francament crec que si així fos, seria una bona sortida, perquè al final, el més important, és que malgrat el debat “extensió del programa actual Sí/ extensió del programa actual NO”, la Troika s’haurà de dissoldre igual, hi haurà un nou contracte per Grècia amb millors condicions per la seva població i Syriza desenvoluparà el seu programa de rescat humanitari. Així ho espero.

Dilluns, nova reunió de l’eurogrup.