A poc a poc anem coneixent les propostes de Varoufakis per deixar enrere l’indigerible programa de la Troika en relació al deute. Ahir, en visita a Londres, va deixar anar unes primeres idees sobre com acabar amb el programa suïcida imposat al poble grec.
1) Desmantellar la Troika i renegociar amb les institucions democràtiques de la UE. Ha causat una reacció furibunda a moltes capitals aquesta proposta, sobretot a Berlín, però és un debat fals. La Troika haurà de ser de facto desmantellada després del dictamen de l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE sobre les OMT que prohibeix al BCE participar a la Troika en un programa de rescat financer i a la vegada comprar bons sobirans del mateix país. La Troika ja està liquidada, diguin el que diguin.
Sensacional la referència a la manca de legitimitat democràtica de la Troika a la que es va referir Varoufakis a la roda amb Dissjelbloem citant un informe del Parlament Europeu! Així és, la crítica a la Troika no és un invent grec, al final de la legislatura anterior el Parlament ja va criticar aquesta manca de legitimitat.
2) Varoufakis va proposar ahir a Londres fer un intercanvi dels títols de deute grec en mans europees per títols indexats al creixement de l’economia grega. Té tot el sentit: et tornaré els diners quan la meva economia creixi i et pugui pagar. O dit d’una altra manera: si em dónes aire fiscal i puc créixer, cobraràs. És una bona proposta: ningú assumeix pèrdues (tampoc les hisendes nacionals que hi estan exposades, com l’espanyola) i a la vegada es dóna aire a Grècia.
2) Els bons en mans del BCE seran intercanviats per bons sense data de venciment.
3) El superàvit primari, és a dir, el superàvit abans de pagar els interessos del deute, es reduirà fins a l’1,5% del PIB. En el programa actual aquest ha de ser del 4,5%. La diferència, bàsicament, és el que l’estat grec paga anualment en interessos. Varoufakis proposa rebaixar-ho dràsticament per tenir marge per fer front a la crisi humanitària.
4) Una reforma fiscal en profunditat, per atacar als grans evasors fiscals.
Només són pinzellades, i som a l’inici. Queda molt. Ara comença la negociació. Però amb les propostes de Varoufakis (que sembla que no inclouen de moment cap quitança) sembla més que raonable que s’arribi a un acord. Si no es permet a Grècia ni això és que els dirigents de l’eurozona han perdut definitivament el cap.