Gran rebombori ahir a les xarxes quan es va filtrar una suposada proposta de Juncker per Grècia. El document va ser filtrat al diari Grec To Vima.

En aquesta proposta, Juncker ofereix un paquet de 5000 milions d’ajuda a Grècia, que sortirien de tres fonts: 1800 milions que sobren del rescat actual, 1900 milions de beneficis del Banc Central Europeu obtinguts de la compra de bons sobirans grecs, i 1300 milions que obtindrà el BCE al juny també en beneficis de bons grecs. Hi ha una bona anàlisi de la proposta al Financial Times.

Els objectius de superàvit primari serien reduïts: es demanaria un 0,75% aquest any, un 2% l’any vinent i el 3,5% el següent.

A canvi, Juncker proposa que Grècia accepti una llista de reformes molt més suaus que el que estan demanant els creditors aquests dies. Juncker demana pujar l’IVA fins al 18%, accepta que els grecs no facin cap reforma laboral que reforci la devaluació, però demana que es mantingui l’impopular impost sobre la propietat i es redueixi la despesa en pensions. Paul Mason té una descripció acurada de les reformes demanades.

La proposta Juncker preveu la retirada de l’FMI de la gestió de la crisi i que el deute grec sigui gestionat en exclusiva per l’EFSF (el fons europeu que ha vehiculat els crèdits bilaterals europeus).

La proposta no és cap meravella, és essencialment austeritaria, però és de llarg el millor que s’ha proposat a Grècia fins ara. Sembla indicar que davant l’actitud de falcó de l’FMI, de Schäuble i Dissjelblöem, la Comissió Europea busca una solució que relaxi les exigències cap a Grècia.

El problema d’aquesta proposta, i per això crec que no anirà enlloc, és doble: primer, mostra la divisió dels creditors, amb la Comissió actuant pel seu aire contra el criteri de Berlín i l’FMI. En aquesta batalla, la Comissió té totes les de perdre (com ha passat en anteriors ocasions). I segon, un cop filtrada la proposta neix morta.

Mentrestant, Grècia va poder fer front, contra tot pronòstic, al pagament del dia 12 amb l’FMI de 750 milions d’euros amb una maniobra molt creativa: es veu que Grècia tenia fons propis dipositats a l’FMI, i aquests fons han estat utilitzats per fer el pagament al mateix FMI. Però això no s’ha acabat, el 5 de juny torna a haver-hi un venciment molt gran, i ningú sap com es pagarà.

Varoufakis va dir ahir que creu que l’acord està a prop, però del cantó dels creditors de moment només hi trobem filtracions i pel que sembla diferències grans de criteri sobre què cal fer, així que el desenllaç segueix sent un autèntic misteri.