El Parlament Europeu ha votat avui l’informe de revisió i balanç del marc de governança econòmica de la UE. Alhora, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha presentat el conegut com a “informe dels cinc presidents” de les institucions de la UE (Comissió Europea, Parlament, Consell, el Banc Central Europeu i de grup de euros) sobre el mateix tema. “Des del principi va ser molt clar que liberals i conservadors volien utilitzar aquest informe per donar passos enrere en relació a informes anteriors recolzats pel Parlament sobre el marc de governança”, ha lamentat l’eurodiputat d’ICV, ponent de l’informe del grup Verds / ALE, Ernest Urtasun.

“Per desgràcia la ponent socialdemòcrata va cedir a la major part de les demandes de centre- dreta. Així, el missatge central de l’informe és que el correcte és l’actual combinació d’austeritat i reformes estructurals socialment nocives”, ha criticat Urtasun que considera que això contrasta amb l’avaluació del seu grup, que assenyala que “el marc actual és pro cíclic i discrecional, no és útil per a fer front a les crisi, ni ofereix un marc transparent i creïble de relacions i coordinació entre estats”.

Així, Urtasun ha posat com a exemple Grècia on  pot veure clarament que reduir els nivells de deute (tant privada com pública) a través de retallades pressupostàries massius en els sistemes bàsics de benestar, ha tingut conseqüències socials dramàtiques i ha danyat greument la recuperació de la UE. Al final l’aplicació discrecional de la flexibilitat es converteix en la norma en lloc de l’excepció, ja que acaba sent usada sistemàticament i de manera ineficient, utilitzant-la només quan s’ha arribat a límits inacceptables de degradació social i econòmica. En canvi, la UE s’hauria de centrar en reduir els desequilibris excessius, tant en els països amb superàvit com en els deficitaris, per definir una política molt més ambiciosa i de més abast fiscal a tota la UE, millorar substancialment la dimensió social de la UEM i fomentar inversions de futur i eficients.

Pel que fa a les propostes de futur de la UEM, l’informe tan sols recorda molt vagament algunes de les posicions ja aprovats pel Parlament durant l’anterior legislatura. “El text aprovat és encara més feble que l’informe Cinc Presidents que ja per si és molt poc ambiciosa pel que fa als canvis que necessita la UEM”, ha lamentat Urtasun que considera que el que necessita la UE són propostes contundents per a una cooperació més estreta en matèria de política fiscal, econòmica i monetària com la unió fiscal i social, la mutualització del deute públic i una unió bancària. “El gran salt endavant que es necessita requerirà de valentia política. Requeriria d’una Convenció per acordar aquestes propostes en una revisió del Tractat, que també hauria d’ajudar a superar les deficiències democràtiques de la unió monetària”, ha assegurat Urtasun que ha criticat que l’informe resultant, en canvi, dóna suport una combinació de polítiques autodestructives i no té ambició per al salt qualitatiu que la sostenibilitat a llarg termini de la UEM requereix “.

Aprovació del EFSI, pedra angular del Pla Juncker

Per altra banda, davant l’aprovació del Fons Europeu per a Inversions Estratègiques (EFSI), Urtasun ha explicat el seu vot contrari:”Això ni tan sols s’acosta al pla d’inversions que necessita la UE. Els Estats membres de la UE necessiten urgentment inversions públiques addicionals, hi ha plans amb alt consens social que s’estimen en un 2% del PIB cada any fins que les taxes d’atur recuperin nivells sostenibles. Volem canviar el paradigma de l’austeritat a les inversions i el EFSI no suposa un canvi real de paradigma ja que treu diners de l’Estratègia Europa 2020 i altres programes per posar-lo aquí. A més tampoc es garanteix que els projectes seleccionats garanteixin una millora en l’ocupabilitat o un impacte mediambiental i social positiu. “