Malgrat la seva joventut, Ernest Urtasun (Barcelona, 1982) coneix perfectament el funcionament de les institucions europees. Potser per això va guanyar les primàries que Iniciativa va convocar per escollir el seu candidat.

-¿Per a què hem d’anar a votar en les eleccions europees si al final Angela Merkel acabarà decidint per tots?

-No ho acabarà decidint tot la senyora Merkel perquè tenim la possibilitat de construir majories al Parlament Europeu que serveixin de contrapoder a les polítiques d’austeritat. Precisament, en aquestes eleccions, del que es tracta és de decidir si votem a favor de les polítiques d’austeritat o en contra. Per exemple, amb una majoria d’esquerres, podrem aconseguir que el pressupost de l’Europarlament sigui diferent, o escollir un president de la Comissió Europea que no sigui com José Manuel Durao Barroso.

-De moment, aquesta esquerra ha estat incapaç de posar-se d’acord en un candidat a presidir la Comissió Europea. Alguns volen Alexis Tsipras, però també hi ha qui prefereix José Bové.

-A Europa hi ha dues grans famílies de l’esquerra alternativa, la dels verds i la de l’esquerra unitària. Aquí nosaltres hem estat capaços d’aconseguir aquesta unitat i aspirem a aconseguir-la també a nivell europeu.

-¿Vostè és dels que creuen que més que austeritat el que ha dictat Brussel·les és un austericidi?

-Jo crec que aquestes polítiques no són conjunturals per sortir de la crisi, sinó que buscadament pretenen desmantellar l’Estat del benestar. És un programa de la dreta europea perquè, després de la caiguda de Lehman Brothers, el sector públic caigui en picat. Per tant, és molt important tenir clar que el 25 de maig hi ha la possibilitat de canviar aquesta majoria i dir que no volem que això sigui així.

-En tot cas, l’esquerra no ha sabut frenar les retallades, ni aquí ni a Portugal o Grècia. Per no parlar de François Hollande…

-A Europa assistim a una gran ofensiva del neoliberalisme amb una socialdemocràcia totalment entregada a aquest programa perquè governa amb Merkel a Alemanya o ha tingut comissaris com Joaquín Almunia. Però existeix una altra esquerra i és la que nosaltres volem representar per construir una nova majoria que permeti trencar aquesta dinàmica. I no estem sols. Molta gent pretén representar aquest canvi, des d’Alexis Tsipras a Grècia fins a Els Verds europeus o els sindicats.

-No vol retallades, però d’alguna manera s’ha de pagar el deute.

-Cal actuar en diferents nivells. El primer és el pressupostari, això de reduir i retallar a la vegada i a tota pastilla en els 28 països de la Unió Europea està reduint la demanda interna. El que s’ha de fer és un gran pla d’inversió a nivell europeu. Però, a més a més, necessitem una política monetària que s’assembli més a la que ha portat a terme la Reserva Federal als Estats Units, que sigui més expansiva.

-Bé, als Estats Units, malgrat aquesta política, la bretxa entre rics i pobres ha augmentat.

-És cert. La política monetària no garanteix la cohesió social, però sí la reactivació econòmica.

-Si vostè hagués tingut responsabilitats de govern, ¿hauria incomplert els límits de dèficit?

-Jo m’hauria revoltat. Si hagués estat president del Govern central, hauria aixecat la veu en el marc de l’Ecofin i al Consell Europeu per dir que el calendari de consolidació fiscal era del tot inviable. I en el cas del president de la Generalitat hauria esgotat més el marge fiscal que tenia i hauria actuat políticament perquè Artur Mas quan es passeja per Europa no parla mai del fet que els objectius de dèficit són inassumibles. Ho hauria pogut dir i no ho ha fet.

-Potser és que Mas prefereix parlar de la consulta. ¿Tem que el dret a decidir monopolitzi la campanya?

-Nosaltres parlarem del dret a decidir, però no volem que aquestes eleccions siguin un plebiscit sobre això. Volem que sigui un plebiscit sobre la troica i sobre l’austeritat. Aquest és l’autèntic plebiscit del 25 de maig.

-Vostè es defineix com a federalista, una opció que no és que estigui precisament de moda.

-Tenim pocs suports per al desenvolupament d’un model federalista i, per això, és especialment encomiable la posició d’Izquierda Unida. El que és molt evident és que els federalistes hem de donar-li suport des d’una defensa molt ferma del dret a decidir. El federalisme sense acceptar el dret a decidir no és creïble. I el federalisme de què parla el PSOE, entès només com una espècie de maquillatge del pacte del 1978, ja no és creïble.

-Si hi ha consulta, ¿què votarà?

-És conegut que, en aquest àmbit, Iniciativa és un partit plural. Abans de revelar el meu vot vull discutir amb els meus companys quina posició adoptem. Ara encara no la tinc ni definida perquè abans vull parlar-ne amb ells.