El BCE ha ensenyat la pota. Ahir va anunciar que ja no acceptaria més deute sobirà grec com a col·lateral perquè la banca comercial grega es pugui finançar. Per fer-ho fàcil: fins ara els bancs grecs podien demanar liquidat al BCE exhibint a canvi bons de deute grec. El negoci per la banca és rodó, ja que cobren pel bo que emet l’Estat Grec molt més que el que els hi cobra el BCE. Aquest ha estat un sistema de finançament habitual que ha permès al BCE finançar els tresors nacionals de manera indirecta.

El BCE va establir unes normes discrecionals per tal d’acceptar aquests bons: han de tenir una determinada qualificació, i només accepta “bons escombraria” si el país emissor es troba sota un programa d’assistència financera (funcionament absolutament Troika), com en el cas de Grècia.

Ningú que segueixi de prop la vida del BCE pot estar sorprès de la decisió presa ahir. Feia temps que es comentava aquesta possibilitat. De fet el Vice-president del Banc, Víctor Constancio, va afirmar dissabte passat:

“Ningú es sorprendrà que si un país emet bons per sota d’una determinada qualificació, sense programa d’assistència financera l’excepció per aquest bo desapareixerà”.

Això és exactament el que ha fet el BCE. En el seu comunicat afirma que la decisió es pren “perquè no és possible concloure que el programa d’assistència financer es tancarà de forma satisfactòria”.

Dues preguntes ràpides i una conclusió.

1) Afecta la mesura a la banca comercial grega?

No substancialment. Segons les xifres del Banc de Grècia, la banca comercial deu a l’Eurosistema 56.000 milions d’€, i ha utilitzat bons grecs com a col·lateral per uns 8.000 milions d’€. La dependència de la banca comercial en els bons grecs per obtenir finançament és doncs limitat. El motiu és que la banca comercial grega també està autoritzada a utilitzar com a col·lateral bons que té del EFSF i altres tipus de bons emesos per la mateixa banca. Alguns d’aquests deixaran també de poder-se utilitzar quan acabi el programa, a partir del dia 28 de febrer, però de moment no estem aquí.

A més a més, la banca comercial grega té altres formes d’accedir al finançament com l’ELA (Assistència de liquiditat d’emergència, en les seves sigles en anglès). La ELA és una línia de finançament dels bancs centrals de cada país, i no és compartida per la resta de l’eurosistema. És una línia més cara per la banca que la línia del BCE i, això sí, l’autorització per la seva utilització la dona el BCE. Amb la sortida de dipòsits dels darrers mesos, és de preveure que la banca grega hagi de recórrer molt més a aquesta línia.

La qüestió important, doncs, és que en tot aquest muntatge, el no poder utilitzar bons sobirans grecs com a col·lateral no té massa efecte en el finançament de la banca comercial. Les línies de finançament són molt més diverses. Sembla per tant que (de moment) Draghi no vol tallar l’aixeta.

2) I com afecta al Tresor Grec?

El Tresor Grec té, i tindrà en les setmanes vinents, molts problemes de finançament. Alguns informes apunten que la liquiditat del Tresor arriba fins al 15 de Febrer, i que després Grècia es veuria obligada a utilitzar el seu fons de la seguretat social. La darrera subhasta de T-Bill (deute a curt termini) feta ahir va tenir molt poca demanda.

Frankfurt i Brussel·les estan utilitzant aquesta situació per amenaçar al Govern Grec. El BCE té imposat un límit a Grècia de 15.000 milions d’€ en emissions de T-Bills. I ara hi ha afegit una altra limitació amb la decisió d’ahir: redueix dràsticament els incentius de la banca grega per comprar deute grec, dificultant encara més les emissions.

La decisió d’ahir, per tant, busca sobretot dificultar encara més les vies de finançament del Govern Grec que no siguin la línia d’assistència financera de la Troika.

Conclusions

El BCE i la Troika no volen donar temps a Tsipras, que és el que ell reclama i necessita. El volen ofegar financerament abans del 28 de Febrer quan acaba el programa i fer-lo absolutament presoner de la Troika.

El BCE de moment no talla les vies principals de finançament de la banca. La decisió d’ahir va adreçada al finançament del Govern. La Troika inicia una política d’ofegament dels comptes públics per forçar a Tsipras a corregir algunes de les seves mesures (readmissió funcionaris, pujada salari mínim, programa humanitari d’urgència,…) i posar-lo en situació d’haver d’acceptar tot el que li exigeixen.

De fet ahir es va filtrar a Reuters un document intern del Govern alemany que senyala en la retirada de les mesures de Tsipras el seu principal objectiu.

“L’objectiu és la perpetuació de les reformes acordades (que no es tirin enrere), les que cobreixen àrees importants com els ingressos de l’administració, impostos, gestió pública financera, privatització, sector públic, sanitat, seguretat social, educació i la lluita contra la corrupció”.

Per aconseguir-ho, el BCE, tant polític com els darrers anys, es posa al servei dels Estats Creditors i comença a prendre decisions discrecionals i altament polítiques en favor de la part més poderosa de la negociació. Que ningú busqui possibles altres explicacions a l’actitud del Banc. És el xantatge habitual de sempre. I si Draghi va haver de confrontar durament amb els Alemanys pel programa d’ expansió quantitativa del Banc, amb Grècia no ho farà.

El BCE diu que segueix les seves normes, però tot el que fa és discrecional. No hi ha cap norma que vinculi l’acceptació de bons com a col·lateral a què aquests tinguin una determinada qualificació o a què el país estigui sota un programa d’assistència financera. Draghi actua a més a més com a membre de la Troika vinculant totes les decisions al programa d’assistència financera, contravenint per cert el que li acaba de dir l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE en el seu dictamen sobre les OMTs.

Estan intentant posar a Tsipras contra les cordes, i per fer-ho es salten qualsevol respecte als procediments mínimament democràtics. Res que no esperéssim. El Govern grec no ho té en els dies vinents gens fàcil, si les coses segueixen així, obligaran a Tsipras a portar a Grècia cada cop més a prop d’un accident (fallida, sortida de l’euro) cosa que impactaria a tota la UE.

Tot i esperant que els dirigents de l’eurozona demostrin per un cop que no estan definitivament bojos, la resistència de Tsipras al xantatge ha de rebre la solidaritat de tots i totes nosaltres.

To be continued…