Ernest Urtasun va ser escollit el desembre candidat d’ICV a les europees en imposar-se en primàries a l’ex conseller Salvador Milà.
Tindrem una campanya monopolitzada pel dret a decidir?
Tindrà un pes important i espero que en parlem molt, però també que no fem una campanya de monocultiu i també parlem de les polítiques econòmiques de Brussel·les i la troika que estan ofegant les classes populars. Europa, per als catalans, sempre ha significat drets i llibertats, i el projecte europeu ha entrat en crisi perquè ja no és això. Avui les majories conservadores tenen un programa d’austeritat i retallades de l’estat del benestar que han creat una greu crisi social. Tenim dues opcions. Una, trencar amb Europa, un error, perquè per fer front al capitalisme neoliberal necessitem poders públics forts, que només poden ser europeus. L’altra, batallar per canviar les polítiques, que és el que volem fer amb els nostres socis: Syriza, els verds europeus, IU…
Aquí la crisi va arrencar amb governs d’esquerres.
És veritat que Catalunya i l’Estat tenen el component de la bombolla immobiliària, però després el problema han estat les receptes equivocades, que aquí les va començar a aplicar el govern Zapatero, i la resta de la socialdemocràcia europea també ho ha fet. És la pregunta: si per construir una nova majoria contra l’austeritat podem comptar amb la socialdemocràcia. Fins ara ha estat còmplice de les polítiques neoliberals.
Hi ha el risc que els vulguin barrejar amb els euroescèptics?
Això no ens fa cap por perquè tenim una trajectòria europeista impecable, però ser europeista, avui, és ser molt crític amb la UE. Creure en Europa, avui, vol dir voler canviar-la.
Què pensa de la proposta de Mas de pactar un punt del programa sobre el dret a decidir?
El que toca ara és posar-nos a treballar. Entenc que totes les forces que vam signar l’acord pel referèndum durem això al programa, però no seria convenient fer excessos de gesticulació o decidir que, com que ERC i CiU no s’han posat d’acord en la llista unitària que nosaltres ja vam descartar, ara ens hauríem de fer una foto tots tres.
Romeva és independentista i vostè federalista. En què es notarà la diferència?
En la defensa del dret a decidir en res. Compartim la idea inequívoca que Catalunya ha de poder celebrar una consulta.
Què li sembla la rèplica d’Homs al memoràndum de Margallo?
Que els dos documents responen més a la lògica interna que no pas a voler fer un exercici de promoció externa de la qüestió. I em sembla una mica una pèrdua de temps tot plegat, però el principal responsable és García-Margallo, que va fer un primer document del tot inacceptable.
Comparteix la política exterior del govern, de cara a vendre a Europa el dret a decidir?
Més enllà de defensar la consulta, no hem de perdre els àmbits d’influència en la construcció europea que sempre havien caracteritzat Catalunya, i que el govern de Mas ha abandonat. És un error, perquè són espais d’influència i que ens havien donat un prestigi. Segurament érem l’ens polític a Europa que més participava de la construcció europea sense ser estat, i això és herència de Pujol i Maragall. Potser és que les prioritats no estan ben definides, però a l’Euroregió, si parles amb els responsables de les regions franceses, tenen la sensació que la Generalitat ja no lidera.
Si hi ha consulta, guanya la independència i això implica sortir de la UE, què defensarà ICV?
El futur de Catalunya és dins d’Europa sí o sí, per mi és un principi inqüestionable. Dit això, si el poble català s’expressés a favor de constituir un estat propi haurem de buscar els mecanismes jurídics i els pactes polítics necessaris perquè això es pugui produir dins la UE. No contemplo cap altre escenari.
Com està el tema de pactes?
Estem intentant una gran candidatura a l’esquerra del PSOE, amb IU i amb altres expressions de l’esquerra alternativa com Equo o Compromís. Hi ha negociacions i encara no sabem quin tipus de candidatura es configurarà, però la voluntat que sigui el màxim d’unitària hi és.