Després de les eleccions europees, la configuració dels grups parlamentaris era una incògnita més gran del que hem estat habituats en els darrers anys. El retrocés del bipartidisme (PPE, PSE) i la irrupció d’innumerables noves formacions feia que la constitució dels grups fos més complexa que mai, a l’espera de veure on se situarien cadascuna de les noves formacions i dels 751 diputats i diputades.

Aquesta setmana ha acabat el termini per a la formació de grups parlamentaris, i aquest és el resultat.

La primera força de l’eurocambra seran els populars europeus (EPP) amb 221 escons (baixen dels 274 que tenien a la passada legislatura). Un grup pilotat de forma clara per la CDU/CSU de Merkel, amb 34 escons i que ha situat a Manfred Webber de la CSU com a líder de la fracció parlamentaria. Polonesos (19) i francesos (20) són les delegacions nacionals més fortes del grup.

D’Espanya hi ha el PP amb 16 escons i Unió Democràtica amb 1.

La segona força serà el Grup de l’Aliança de Socialistes i Demòcrates Europeus (S&D). Un grup que també retrocedeix lleugerament en escons passant de 196 a 191, però amb un reequilibri important de les forces dins el mateix. Les delegacions d’Espanya (baixa de 23 a 14) i Grècia (el PASOK passa de 8 a 2) són les que més retrocedeixen, el PS de França segueix amb un resultat molt fluix (passa de 14 a 13), i els guanys principals són pels Laboristes britànics (pugen de 14 a 20), el SPD alemany (passa de 23 a 27) i el gran salt el fa el PD italià de Matteo Renzi, que puja de 23 a 31, i passa a ser la primera delegació del grup.

El Grup ha escollit de moment Martin Schulz com a cap del Grup Parlamentari, tot i que després de l’acord de Gran Coalició entre S&D i el PPE tot està lligat perquè Schulz esdevingui, aquesta mateixa setmana, president del Parlament. Un cop Schulz estigui col·locat a la presidència del Parlament, queda per veure qui assumirà el lideratge del grup parlamentari. Sembla que els italians assumiran el càrrec, ja que són la primera delegació, sonen Gianni Pittella o Sergio Cofferati, l’exalcalde de Bolonya, com a possibles líders del grup.

D’Espanya en aquest grup hi ha els 14 diputats del PSOE, 1 del PSC.

La tercera força de la cambra serà el Grup dels Conservadors i Reformistes (ECR). Aquest és un grup creat després que els “tories” britànics abandonessin el PPE i creessin el seu propi grup. Han pujat de 57 a 70 escons. Un grup de la dreta euroescèptica on les delegacions més fortes són els “tories” amb 19, els polonesos de PiS també amb 19 i l’AfD d’Alemanya amb 7. La sorpresa de darrera hora ha estat la inclusió en aquest grup dels 4 escons l’N-VA, els nacionalistes flamencs, que en triar l’ECR en comptes dels liberals europeus han convertit aquest grup en el tercer de la cambra. Aquest grup ha triat com a líder el parlamentari tori de Londres Syed Kamal.

No hi ha diputats de l’Espanya en aquest grup.

El quart grup de la cambra és el grup dels liberals europeus (ALDE). Han retrocedit de forma important, passant de 83 a 67, el que els ha fer perdre també la tercera posició dins del Parlament. Els grans retrocessos es produeixen a Alemanya (FDP passa de 12 a 3) i al Regne Unit (els LIBDEM passen de 12 a 1). La primera delegació és ara la francesa del MODEM amb 7 escons, seguida de la belga amb 6 i ara també per la delegació que conformaran UPyD i Ciutadans, que sembla indicar que faran delegació nacional junts, també amb 6.

El líder, de moment, seguirà sent el belga Guy Verhofstadt, com a mínim mentre no accedeixi a algun altre càrrec després que aquest grup s’incorporés a l’acord de gran coalició entre PPE i PSE aquesta semana.

D’Espanya hi ha en total en aquest grup 8 escons, 4 d’UPyD, 2 de ciutadans, 1 del PNV i 1 de CDC. La contiunuitat de Convergència en aquest grup és encara una incògnita.

El cinquè grup és per l’Esquerra Unitària (GUE). En aquestes eleccions el grup ha avançat força passant de 35 a 52 escons. Les pujades més fortes són a Espanya (d’1 a 11 amb els escons de IU, Podemos i Bildu), a Grècia (Syriza puja de de 3 a 6), i a Itàlia que passa de 0 a 3 amb els escons de la llista Tsipras. La delegació de Die Linke amb 7 escons segueix sent la més forta del grup, i la seva líder Gabi Zimmer seguirà com a líder.

D’Espanya per tant en aquest grup hi ha IU/ANOVA amb 5, Podemos amb 5 i Bildu amb 1.

El sisè grup és el grup dels Verds i l’Aliança Lliure Europea (GREENS/EFA), que retrocedeixen de 57 a 50. El retrocés més important es produeix a França, on Les Verts passen de 15 a 6 escons. La delegació més forta del grup serà l’alemanya de Die Grünen amb 11. Hi ha hagut avenços notables com l’elecció de 3 escons a Àustria, o els 4 de Suècia. Els co-presidents del Grup seran Rebecca Harms d’Alemanya (que serà substituïda per Ska Keller a mig mandat) i Phillipe Lamberts de Bèlgica.

Dels 50 escons actuals, 7 són per EFA, European Free Alliance, que estarà presidida per Josep Maria Terricabres.

D’Espanya per tant hi haurà 3 escons a EFA (Terricabres d’ERC, Maragall de NECAT i Sebastià de Compromís) i 1 escó als Verds d’ICV. Sebastià serà reemplaçat a mig mandat per Florent Marcellesi de EQUO, que s’integrarà a Els Verds.

El setè i darrer grup serà el grup de l’Europa de la Llibertat i la Democràcia (EFDD), el grup més euroescèptic de la cambra liderat per l’UKIP de Nigel Farage. Aquest grup ha pujat de 31 a 48 escons, una pujada important deguda principalment a la incorporació dels 17 escons escollits a Itàlia pel Movimento 5 Stelle, i la delegació més forta seran els 24 escons de l’UKIP. El líder del grup serà Nigel Farage.

Finalment, el grup dels no-inscrits hi seran 52 diputats, principalment els 23 del FN de Marine Le Pen que no ha aconseguit formar grup (no ha assolit els 25 escons de 7 països diferents que necessitava), tot i que l’extrema dreta està present de forma difusa també en els grups de ECR i de EFDD. Dins els No-Inscrits hi ha partits nazis i d’extrema dreta com JOBBIK d’Hongria, Aurora Daurada de Grècia i el diputat nazi alemany del NPD.

Per a més información, podeu consultar la web de Europe Decides aquí.