La Segona República va ser la primera gran experiència democràtica que hi va haver en aquest país al Segle XX. També va ser el primer accés a un autogovern autonòmic per a Catalunya. Val la pena recordar-ho perquè avui alguns ens volen fer creure que tot comença el 1978, i no és així.

Recordar la Segona República és recordar a una de les primeres democràcies que va ser víctima del feixisme – nazisme a Europa. El mateix enemic a Espanya que va atacar després a tot Europa. Els republicans catalans i espanyols van ser els primers i també els últims a lluitar contra el feixisme. Cal recordar que hi va haver republicans espanyols a Mauthaussen i Ravensbruck, que la primera divisió que va entrar a alliberar París, la divisió Leclerc, estava composta per republicans espanyols i que molts membres de la resistència francesa eren espanyols.

Per això, avui, la recuperació de la memòria democràtica aquí també és una responsabilitat europea. La UE no es pot abstenir i deixar aquest assumpte en mans dels estats membres. Estem parlant de crims contra la humanitat, i de violació dels drets humans. I perquè cal recordar que la UE es funda i té les seves arrels en la victòria sobre el feixisme.

És indignant que haguem hagut de recórrer a la justícia argentina per investigar els crims del feixisme davant la manca de voluntat dels tribunals espanyols. Recentment el Grup de Treball de l’ONU per a les Desaparicions Forçades exigia a Espanya “assumir la seva responsabilitat”, elaborar un pla estatal de cerca dels desapareguts, derogar la llei d’amnistia i jutjar a Espanya les desaparicions forçoses. Estem parlant de 150.000 desaparicions, 2.000 fosses comunes i 30.000 nens desapareguts segons les associacions de memòria.

Espanya no pot ser l’excepció europea en reparació de les víctimes del feixisme, investigació dels crims i reconeixement als lluitadors antifranquistes. Espanya és l’únic país d’Europa on no s’està duent a terme cap procés de reparació de les víctimes d’una dictadura feixista.

Per això farem nostres les peticions de les víctimes i la reivindicació de recuperar la memòria democràtica. Proposarem una resolució al Parlament Europeu que insti al Congrés a crear una ” Comissió de la veritat” per a la investigació dels crims del franquisme. Impulsarem una regulació que, en coherència amb la Convenció europea de drets humans, permeti forçar aquesta investigació.

La UE ha d’obligar a l’administració a assumir i impulsar la identificació, dignificació i, quan sigui necessari, l’exhumació de les fosses comunes, i no deixar-ho només en mans dels familiars. Però també ha d’obligar la retirada de la simbologia franquista de manera definitiva, començant per la Vall dels Caidos i a revertir la reforma de la justícia universal a Espanya impulsada pel PP, que permet consolidar la impunitat al nostre país.

És inacceptable que en algun país d’Europa es realitzin encara homenatges als responsables d’aquella guerra. La identitat europea, el seu compromís democràtic, i el seu progrés futur és incompatible amb aquestes situacions. La UE ha d’actuar.
Una mirada republicana cap al futur

Però parlar avui de la República també significa mirar cap al futur, cap a un nou procés constituent per a una democràcia plena i amb justícia social. Commemorar la Segona República va molt més enllà de la forma d’Estat que volem, que evidentment és la republicana. La Segona República va ser un veritable procés constituent. Davant d’un règim decrèpit i en decadència, anquilosat i contrari als drets socials, laborals i democràtics de la ciutadania, l’aliança de les forces d’oposició democràtica va permetre posar fi a la restauració borbònica i conquerir una autèntica democràcia republicana i social.

Avui estem davant d’un règim incapaç i sense voluntat de renovar,d’un sistema cooptat per dos partits que impedeixen la seva reforma per no veure atacada la seva posició predominant. Tenim una monarquia desautoritzada, deslegitimada, desprestigiada, insensible i un sistema polític amb greus dèficits democràtics, una situació social de crisi econòmica greu amb molt patiment social, creixents desigualtats, i una manca de drets laborals.

Avui és un bon dia per recordar que per a nosaltres canviar monarquia per república, significa iniciar un veritable procés constituent per canviar-ho tot. I que no serà possible si no es canvien majories a la UE. Cal canviar Europa per canviar-ho tot, perquè és avui la Unió Europea on es prenen les principals decisions que ens afecten.

Un nou procés constituent ha de tenir la mirada posada a Europa per construir la democràcia real per recuperar la sobirania del Parlament Europeu i els parlaments nacionals dels estats sense imposicions de la troica. Cal un procés constituent per un canvi radical de política econòmica, la que ens imposa la troica i que els nostres governs apliquen disciplinadament. També per guanyar el dret a decidir de Catalunya.

La sort de Catalunya, d’Espanya i d’Europa estan lligades. La sort d’Europa es juga també a Espanya i Catalunya. I el futur d’Espanya i Catalunya depèn del que faci Europa, avui igual que aleshores.

Tenim el deure de treballar per recuperar el somni europeu que van forjar els lluitadors antifeixistes. Avui toca forjar una nova solidaritat entre pobles contra l’enemic comú que representa la dreta neoliberal i el poder econòmic financer. Classes populars d’aquí però també Grècia, a Alemanya, França o Suècia han d’estar unides per rescatar Europa de les mans dels mercats, per construir una nova aliança d’esquerres. Cal un nou front popular de tota l’esquerra roig verda, que permeti liderar una alternativa social i econòmica que respongui a les expectatives de la ciutadania i no dels mercats.