Aquest document de balanç pretén ser un resum de les principals iniciatives polítiques dutes  a terme per l’Ernest Urtasun al Parlament Europeu durant el període 2014-2019. El balanç s’estructura entorn de les quatre grans àrees prioritàries d’acció legislativa de  l’eurodiputat:  la igualtat de gènere, l’economia i la justícia fiscal, la política exterior, especialment Amèrica Llatina, i la defensa dels Drets Humans, especialment, en la crisi humanitària a la Mediterrània.

Aquesta legislatura hem estat l’oposició progressista i europeista a una Unió Europea governada per la gran coalició de conservadors, socialdemòcrates i liberals. Aquesta Comissió Europea i aquest Consell Europeu, que representa als governs dels Estats, han demostrat insensibilitat en el patiment social causat per l’austeritat i una alarmant falta de valors i de solidaritat per fer front a grans reptes polítics com la crisi humanitària a la Mediterrània, externalitzant la gestió de les fronteres amb acords vergonyants amb Turquia i Líbia. Durant aquesta legislatura temes de gran rellança com els escàndols fiscals, els tractats de lliure comerç de nova generació, el Brexit, la vulneració de Drets Fonamentals a països com Hongria i Polònia, especialment en el cas de les dones, l’economia digital i els canvis institucionals necessaris per a la governança de l’euro han centrat de l’agenda política i mediàtica europea.

Aquests anys hem volgut fer una feina parlamentària en roig, verd i violeta, tenint com a motors de la nostra activitat la defensa de la justícia social, la justícia ambiental i el feminisme. Ho hem fet mirant el que passa a la resta d’Europa però també mirant al món. Hem sigut una veu incansable exigint la defensa dels Drets Humans, especialment en llocs com Amèrica Llatina on amb la passivitat o fins i tot connivència de poders fàctics europeus s’està vivint un retrocés inacceptable en termes democràtics i d’igualtat. Hem volgut també dir a la resta d’Europa que tot allò que ha passat a Catalunya no els hi és aliè. Hem estat una veu activa i nítida en favor del diàleg i la negociació entre la Generalitat i el govern de l’estat. Vam ser punta de llança denunciant la deriva autoritària del govern Rajoy i de la resposta repressiva del PP davant el conflicte català.

Aquesta legislatura ha estat marcada per la crisi humanitària a la Mediterrània que ha deixat més de 18.000 morts des de 2015 i on hem sigut testimonis de greus violacions del dret internacional mentre es criminalitzen les ONG que es dediquen al rescat de persones i l’ajuda humanitària. El nostre grup,  els Verds/ALE al Parlament Europeu, s’ha mantingut ferm en la denúncia d’aquests escàndols, ha presentat propostes per garantir un mecanisme que salvaguardi els Drets Humans i ha reclamat una operació europea de recerca i rescat de les persones que arriben pel mar. Hem treballat per desbloquejar la reforma del Sistema de Dublín i hem garantit recursos per a la gestió dels fluxos migratoris, especialment per a les ciutats i municipis que assumeixen l’acollida d’aquestes persones.

Aquests anys també han estat anys de mobilitzacions socials globals i europees. Les manifestacions massives arreu d’Europa contra el TTIP (el tractat comercial amb els Estats Units) van aconseguir que s’aturessin les negociacions i que actualment el projecte d’acord estigui congelat. Les mobilitzacions socials i polítiques contra l’austeritat van aconseguir desplaçar-la del centre de les propostes econòmiques de la gran coalició, que ha incorporat la necessitat d’invertir i de lluitar contra l’atur arran de la forta contestació a les seves polítiques. Les dones poloneses van ser una veu d’esperança enmig de la foscor que suposen els constants retrocessos de Drets Fonamentals al seu país. Poc després, les dones de tot el món van dir #MeToo i es va llençar el missatge global que la igualtat entre homes i dones no és opcional, és una urgència en la qual no consentirem cap pas enrere.

La gran coalició ha seguit amb una agenda neoliberal, intentant imposar l’austeritat, reformes desreguladores, privatitzacions i pèrdua de l’Estat del Benestar. Hem treballat per acabar amb aquesta lògica de l’austeritat i les reformes estructurals, especialment fent front a la pèrdua de drets socials i laborals. Aquests anys ha quedat clara la urgent necessitat de reformar les normes de governança econòmica i del sistema financer de la UE per tal de reforçar i modernitzar el model econòmic i financer de la UE. Hem defensat que cal donar la mateixa importància a la sostenibilitat econòmica que a la social i mediambiental que ara estan en un segon pla. També hem plantat cara als privilegis del sector financer i unes normes bancàries europees que segueixen sent clarament insuficients si volem evitar una nova crisi.

També ha estat la legislatura de l’acord climàtic de París. Un acord positiu en tant que va evitar el pitjor, que era el fracàs de la cimera. Arran d’aquells acords hem viscut el desplegament d’importants normes ambientals en sectors com les finances, les inversions, transport o infraestructures. Tot i això, ni la Comissió Europea ni els Estats membress han fet les passes necessàries per assolir els objectius de l’acord de París. L’estratègia climàtica de la Comissió Europea va ser una oportunitat perduda, ja que l’únic escenari realista per complir amb l’Acord de París és reduint els gasos d’efecte hivernacle a un 55% (com a mínim) pel 2030. El Parlament Europeu ho ha reclamat reiteradament, recordant que això aportaria a més enormes beneficis per millorar la salut i crear  milions de llocs de treball. L’arribada dels “Fridays for Future” suposa una nova onada de mobilitzacions socials que llença un clar missatge a la Comissió Europea i al Consell Europeu: no esteu fent la vostra feina i se’ns està acabant el temps.

Tot plegat ha marcat l’acció parlamentària i política durant els darrers cinc anys. En aquest document no exhaustiu volem explicar què hem fet durant aquesta legislatura. Perquè creiem que ensenyar la feina feta és la nostra millor carta de presentació.

Podeu consultar el document clicant aquí.