Publicat el passat 24 d´abril

Un nou naufragi a la Mediterrània amb centenars de morts. Dilluns, reunió d’urgència dels Ministres d’Afers Exteriors i d’Interior, acompanyats d’alguns minuts de silenci al Parlament Europeu. Ahir un Consell Europeu absolutament continuista. La sensació de déja-vu és terrible. Tornarem també aquest cop a passar pàgina sense fer res com tantes i tantes vegades?

El drama de les morts al Mediterrani son la conseqüència del nostre fracàs moral. Son una mostra de l’orientació absurda, ineficaç i perillosa de la política europea en matèria d’immigració. Només un canvi radical d’actitud pot posar fi a aquesta etapa tant fosca de la nostra història.

No podem però oblidar les arrels principals de la tragèdia; la guerra. La guerra a Síria i la situació a Líbia on milers i milers de persones son expulsats dels seus propis països. Davant d’això, els nostres Ministres de l’Interior, per justificar la seva passivitat, parlen de l’efecte “crida” que generaria implementar algunes mesures, sense entendre que no és tal l’efecte “crida” com l’efecte “sortida”. Algú que fuig de la guerra li importa ben poc jugar-se la vida a alta mar.

Ahir el caps d’Estat i de Govern es van reunir per validar els 10 punts presentats dimarts per la Comissió Europea. I van tornar a decebre. No hi haurà avanços sobre dues mesures que nosaltres creiem ara mateix vitals.

En primer lloc, cal urgentment engegar un programa europeu de salvament marítim. Els Verds hem demanat a la propera sessió plenària d’Estrasburg un debat d’urgència sobre aquesta qüestió i ens hem compromès a no votar cap presupost europeu més que no inclogui fons per aquesta missió. Exigim una mobilització pressupostària urgent per tal de realitzar un programa permanent per salvar vides. Son falses les afirmacions sobre la falta de recursos per posar aquest programa en marxa. Nosaltres proposem mobilitzar de forma immediata dues fons del pressupost: el “Fons d’asil, migració i integració” i el “Fons europeu per les fronteres exteriors”. Poder disposar d’aquests recursos permetria posar en marxa l’operació augmentant o reduint-ne les capacitats en funció de les circumstàncies. Ara que començarem les discussions pel pressupost europeu, cal pressionar a la Comissió Europea, i sobretot als Estat Membres, per fer-lo realitat.

Ahir els governs s’hi van tornar a negar. Fins ara, només ha posat en marxa una missió d’aquest estil Itàlia, que en solitari va engegar l’operació Mare Nostrum, rescatant a més de 150.000 persones, però que per falta de recolzament va ser interrompuda. Actualment només estàn en marxa les operacions europees Tritón i Poseidón de FRONTEX que només tenen com a funció protegir les fronteres. Ahir el Consell Europeu va decidir posar alguns mitjans adicionals militars a disposició i triplicar els recursos de FRONTEX (els 28 contribuiràn fins a arribar a 9 milions desde els 3 actuals). La xifra segueix sent ridícula: era el que fins fa poc pagava Itàlia en solitàri pel Mare Nostrum. Però el més greu és que no hi haurà missió de salvament. FRONTEX, Tritón i Poseidón no estàn concebuts per salvar vides.

La incapacitat dels nostre governants en aquesta qüestió és greu, molt greu. Cal una gran mobilització ciutadana per exigir que el Mare Nostrum europeu amb un clar mandat de salvament sigui una realitat.

La segona mesura d’urgència té a veure en posar facilitats a la demanda d’asil. Malgrat les declaracions alarmistes dels nostres governants, Europa tant sols va acceptar l’any passat 37.000 reassentaments de refugiats sirians, d’una tragèdia que ja compte amb més de dos milions de desplaçats. A més, alguns Estats de la UE no han acollit ni a un sol refugiat. La passivitat d’Espanya en aquesta qüestió és també veritablement vergonyosa. Les persones que creuen la Mediterrània aquests dies fugint de la guerra son refugiats i asilats, protegits pel dret internacional. Si Europa els hi donés canals legals per demanar refugi a la UE molts d’ells no es veurien obligats a fer el salt pel Mediterrani. Ahir els caps d’Estat i de Govern tant sols van incloure una proposta pilot de reassentament, sense més concreció, i situar més funcionaris en frontera per tramitar les sol.licuts. Com a condició per cedir mitjans militars a Frontex, Regne Unit va exigir que no hi hagués un repartiment més gran de l’acollida de refugiats. Jo poso mitjans militars, però no m’envieu a ningú. Sembla un acudit de mal gust.

De veritat Europa no pot mostrar-se més solidaria davant del drama humà que té a les portes? Cal urgentment obrir un programa específic de reassentament per acollir a les víctimes de la tragèdia de refugiats més greu dels darrers anys.

Cal actuar ràpid. Arriba l’estiu, i les condicions meteorològiques farà que els intents de creuar el mar es multipliquin. Les dues mesures que proposem es poden posar en marxa de forma ràpida i poden evitar que hi hagin més morts. Ahir els nostres governants van tornar a decebre. Fins quan?

Cal una mobilització ciutadana perquè d’una vegada actuïn. Senyors i senyores del Consell Europeu, aquí tenen dues propostes sobre la taula. Evitin més morts!