La situació empitjora. I l’Eurogrup segueix jugant amb l’amenaçada de suspensió de pagaments i fallida bancària per obligar a Grècia a aplicar el programa que els ciutadans van rebutjar a les urnes.

0- Recapitulem

El punt inicial de les negociacions va ser l’acord del 20 de Febrer: un acord molt més favorable a Grècia del que van explicar els mitjans; un acord on es blindava el nucli de l’estat del benestar i s’impulsaven mesures de rescat social (en teniu una anàlisi en detall aquí).

Després de l’acord del dia 20 (forçat a darrera hora entre d’altres pels EUA), l’Eurogrup va exigir a Atenes que presentés un pla desenvolupant l’acord. El programa de reformes va ser presentat el passat març (aquí en teniu l’original).

A partir d’aquí les converses s’han anat desenvolupant amb nombroses reunions dels equips negociadors, sense que s’hagi arribat a un acord.

1- Què bloqueja l’acord?

L’acord està bloquejat perquè Grècia es nega bàsicament a fer quatre coses: reestructurar a la baixa les pensions, pujar l’IVA, avançar en les privatitzacions i fer una nova reforma laboral. I també està bloquejat per les noves mesures impulsades per Grècia: la nova llei anti-desnonaments que pretén impedir que famílies que ingressin menys de 50.000 euros l’any puguin ser expulsades de la seva primera residència. Una llei que va ser contestada, entre altres, pel BCE amb el pretext que podia suposar una desestabilització del sistema financer (veure dictamen aquí).

En aquests punts senyalats, qui incompleix l’acord no és Grècia. És l’Eurogrup. Els hi agradi o no, el passat 20 de febrer, el document acordat deixa molt clar el següent:

A/ Es racionalitzarà l’IVA sense que tingui un efecte negatiu sobre la justícia social.

B/ Identificar mesures d’estalvi i revisar la despesa pública que no afectin els sous ni les pensions.

C/ Compromís de no fer-se enrere en les privatitzacions ja en marxa. En aquelles que s’hagi obert el concurs, el govern respectarà el procés. Salvaguardar la provisió de béns públics i serveis de les empreses privatitzades

D/ Reformes a través d’una nova “aproximació intel·ligent” de la negociació col·lectiva que combini la necessitat de flexibilitat amb la justícia. Això inclou l’ambició de modernitzar i amb el temps apujar el salari mínim de tal manera que es mantingui les expectatives de competitivitat i ocupació.

Aquests quatre paràgrafs sobre IVA, pensions, privatitzacions i mercat de treball estan signats per l’Eurogrup. I queda clar en la seva literalitat que no permeten una pujada generalitzada de l’IVA, una reforma laboral de devaluació competitiva, noves privatitzacions ni rebaixa de pensions.

Pacta sunt servanda.

2- El xantatge de l’Eurogrup

L’Eurogrup incompleix el pacte del 20 de febrer, i per imposar les seves condicions recórrer al xantatge per obligar a Grècia a acceptar la rendició. Per fer-ho recorren a dues eines: deixar sense liquiditat a la banca comercial grega i escayar les finances de l’estat.

A la banca l’estan encanyant mitjançant la fugida massiva de capitals. Les declaracions recurrents del l’Eurogrup sobre la possible imposició de controls de capitals de Grècia i l’amenaça d’expulsió de l’eurozona estan fent sortir capitals del país (veure aquí per més explicació). Quan això passa, la banca comercial es veu en necessitat de compensar la fugida amb l’accés a més liquiditat. Doncs bé, els BCE i l’Eurogrup estan també tallant l’aixeta de la liquiditat. Això ho fan limitant l’accés a la Línia de Liquiditat d’Emergència i impedint que el deute grec pugui ser utilitat com a col·lateral per acudir a la liquiditat del BCE.

Per altra banda, l’Eurogrup està prenent totes les mesures per impedir que el Tresor grec es pugui finançar: l’emissió de deute a curt termini (el mercat de deute a llarg segueix tancat pels grecs) es veu sotmès a la limitació que imposa el BCE.

El missatge és: no podràs emetre més T-bills (deute a curt termini) fins que no acceptis les noves condicions. L’Eurogrup escanya a Grècia fins al final esperant que es rendeixi.

Què busca l’Eurogrup? Segons aquest bon article que he trobat aquest matí de Mark Weisbrot del Center for Economic and Policy Research de Washignton, busca senzillament l’enfonsament del govern. “Regime change”. I per aconseguir-ho, i no tenir així que reconèixer que les seves polítiques eren un error, estan posant en risc la pertinença de Grècia a l’Euro (i una crisi a tota l’eurozona de conseqüències imprevisibles).

3- El calendari

La clau ara mateix és fins quan pot aguantar la banca comercial i l’estat grec en les condicions actuals. L’escanyament al qual sotmet l’Eurogrup a Grècia ha fet aturar el creixement de l’economia, fer caure els ingressos i augmentar la fugida de capitals.

En el cas del Tresor, Tsipras s’ha vist obligat a aprovar un decret de mobilització de recursos de totes les administracions per fer front als propers venciments.

El més urgent és un pagament de 744 milions d’€ a l’FMI al 12 de maig, i ja de cara al juliol i agost ve el més gros: més de 6600 milions en venciments de bons en propietat del BCE. Si us interessen els detalls, aquí podeu trobar un calendari precís dels venciments.

Grècia no podrà fer front a aquests pagaments per si mateixa. Necessita que es desbloquegi l’ajuda pendent de 7.000 milions d’€ per part de la UE, en cas contrari incorreria en suspensió de pagaments.

Un escenari així seria del tot imprevisible, tot i que el BCE ha confirmat que un impagament no significaria automàticament una sortida de l’€.

Tot això, a més a més, es desenvolupa en paral·lel a la cada cop més escassa liquiditat de la banca comercial, amb un BCE que de moment en aquest front deixa que les coses vagin empitjorant.

4- Algunes conclusions

Ens trobem davant de la continuitat del xantatge. Ensorraré la teva banca comercial i les teves finances públiques si no acceptes les meves polítiques. El que vas votar no val per res, no penso ni acceptar el que vaig signar el passat dia 20. I correré el risc de desestabilitzar tota la zona euro per fer-te complir el programa.

Enfront del xantatge els arguments grecs sobre el fracàs de les polítiques de devaluació competitiva i la necessitat d’una nova agenda de reformes són sòlids. Per acabar, no deixeu de llegir el darrer article de Varoufakis sobre per què ha fracassat la Troika a Grècia i quina agenda de reformes alternativa és necessària.