Dies complicats i pujades de to en les negociacions entre Grècia i l’Eurogrup. La veritat és que, per molt que la Comissió Europea i l’Eurogrup es queixin que Grècia no compleix els acords, el que està fent Tsipras és exactament complir el que es va acordar el passat 20 de febrer. La llista de reformes enviades la setmana passada, així com la llei per afrontar l’emergència humanitària a Grècia presentada al Parlament aquest dilluns, són una execució fidelíssima de l’acord  amb l’Eurogrup el 20 de febrer.

El que està fora de l’acord és qüestionar aquesta llista, o enviar una carta com ha fet la Comissió Europea a Atenes aquesta setmana amenaçant contra l’aprovació de la llei humnaitària. És un gest deplorable que demostra fins a quin punt les institucions europees estan allunyades de la realitat de la ciutadania (enviar una carta a un Estat Membre exigint que freni polítiques per ajudar als pobres, fins aquí hem arribat!). La Comissió incompleix així clarament l’acord del dia 20: en aquell acord el programa d’emergència humanitària estava inclòs. Tsipras té tota la legitimitat per tirar-ho endavant.

Potser el que passa és que alguns és donen compte ara que, efectivament, el pacte del dia 20 era molt més favorable als grecs del que van apuntar els grans mitjans de comunicació (veure aquest altre article sobre això).

Doncs bé, com que no agrada l’aplicació de l’acord del dia 20, ara l’Eurogrup torna a utilitzar la mateixa tècnica per sotmetre al govern grec que ja va utilitzar durant les negociacions del febrer: crear les condicions perquè s’iniciï una fugida de capitals i tornar a posar a Grècia contra les cordes.

És el que ha fet Dijsselblöem aquesta setmana. Fa uns dies va suggerir que Grècia hauria d’imposar controls de capitals. Una afirmació així no és gratuïta, busca el que busca: que els capitals anticipin una decisió d’aquest tipus i comencin a marxar de Grècia. És el que està tornant a passar. Eurointelligence afirma avui que només aquest dimecres han sortit del sistema bancari grec entre 350 i 400 milions d’euros. És la fugida de capitals més gran del darrer mes. Això bàsicament vol dir que la banca comercial es queda sense liquiditat i es veu obligada a recórrer a la línia d’emergència que ofereix el BCE (ELA). Però, és clar, al BCE es nega a augmentar la quantitat de l’ELA per Grècia de forma significativa, i això vol dir que el marge que queda en aquests moments és només d’entre 2000 i 3000 milions d’€.

El que aconsegueix Dijsselbloem suggerint controls de capitals, finalment, és que l’efecte de les seves paraules provoquin que efectivament s’hagi de prendre la mesura. És un xantatge. Una manera d’amenaçar al govern grec perquè accepti tot el que li exigeix l’Eurogrup. Evidentment posar controls de capitals tindria un gran cost polític intern per Tsipras, i per tant el situa en situació d’extrema debilitat.

Vaig explicar en un altre article a Sin Permiso (aquest) que els grecs estan convençuts que Schäuble vol que s’imposin aquests controls per crear el caos a Grècia com a lliçó per abans de les eleccions a Espanya.

Som davant d’un nou xantatge intolerable, que busca subvertir la sobirania d’un govern democràticament escollit a través dels mecanismes del nou federalisme autoritari europeu.

La cosa torna a posar-se lletja.