Ja tenim acord (provisional) a l’Eurogrup. Un acord on Syriza es veu finalment forçada a fer moltes concessions, però on obté dues victòries essencials.

Syriza ha negociat amb una pistola al clatell

Com hem explicat aquests dies, els Estats Membres i la UE han anat tallant la liquiditat d’Atenes tot el que han pogut per portar la negociació a un punt d’extrema feblesa per Syriza.

Les decisions del BCE (no acceptar bons grecs com a col·lateral, limitar la utiització de l’ELA davant la fugida de dipòsits que hi ha hagut aquests dies a Atenes) han generat una urgència financera de primer nivell. Atenes necessitava oxigen per la banca comercial i diners de l’Eurogrup per pagar els venciments. Algunes fonts apuntaven que sense acord, dimarts el govern grec hagués hagut de limitar l’accés de diners en els caixers per protegir la banca.

En aquestes condicions (creades arbitràriament pel BCE i els EEMM), Syriza es presenta a Brussel·les amb la necessitat de pactar. Sí o Sí. La posició negociadora era d’extrema feblesa. I tot i així obté resultats.

El contingut de l’acord

Anem primer al contingut de l’acord (aquí trobareu la versió sencera).

1) Syriza cedeix en la prolongació del programa actual. Les matisacions que Varoufakis va introduir en la seva petició de dijous desapareixen en gran part, com les que clarament desvinculaven la prolongació del MoU. Ara bé, la declaració ja no parla de “programa” (que és la descripció que tenia el rescat fins ara), i Syriza aconsegueix introduir la paraula “bridge” (“pont”) en la qualificació de la prolongació, que vol dir que aquest només es fa a l’espera d’un nou acord. Això és exactament el que diu el text: “discussions per un possible nou acord entre l’Eurogroup, les Institucions i Grècia”.

2) Desapareix la Troika de la nomenclatura. És veritat que Syriza ha cedit en què en la prolongació de l’acord les tres institucions seguiran controlant el procediment, però la institució Troika desapareix. Victòria simbòlica? Sí, però important pel futur. La configuració Troika ha estat liquidada per l’advocat general del Tribunal de Luxemburg, primer, i per Syriza, després. Fins i tot Juncker, president de la Comissió Europea, va reconèixer en unes declaracions l’altre dia el mal que la Troika ha fet als pobles d’Europa (aquí les trobareu).

3) Sobre la renúncia de Syriza a prendre decisions unilaterals, es manté la formulació Varoufakis de dijous (que li dóna marge, ja que només renuncia a prendre decisions unilaterals que afectin alguns àmbits), però s’afegeix que (les decisions) “seran avaluades per les institucions”. Aquí hi ha hagut una renúncia important.

I aquí les dues victòries:

4) Guanya el control de les reformes. Fins ara eren les delegacions de la Troika les que, en missions a Atenes, imposaven les reformes a realitzar (acomiadament de funcionaris, tancament de la televisió grega, baixada salari mínim). Aquesta dinàmica s’ha acabat. Les reformes les decideix sobiranament Atenes, que enviarà una llista dilluns a Brussel·les. Varoufakis va ser molt clar en la roda de premsa en aquest punt: “si les institucions rebutgen la nostra llista dilluns, ja no hi ha acord”.

I quin tipus de reformes? Mireu el que diu l’Eurogrup:

“Les autoritats gregues han mostrat el seu suport inequívoc a un procés més en profunditat de reformes estructurals, que tinguin com a objectiu empènyer el creixement i l’ocupació, assegurar l’estabilitat i resistència del sector financer i reforçar la justícia social. Les autoritats es comprometen a lluitar contra la corrupció i l’evasió fiscal, millorar l’eficàcia del sector públic”.

Ni una paraula sobre pensions ni privatitzacions, elements que exigia Alemanya en l’acord. Varoufakis va deixar clara aquesta victòria en roda de premsa.

5) La segona victòria: Syriza guanya marge fiscal. Això diu el text de l’Eurogrup:

“Pel que fa a l’objectiu de superàvit primari de 2015, les Institucions tindran en compte les circumstàncies econòmiques”.

Revisió de l’objectiu aconseguit. Què vol dir això? Per no fer-ho complicat, Syriza podrà reduir els diners reservats a pagar interessos del deute per destinar-ho al seu programa d’emergència social. Un punt molt i molt important, i que la població grega notarà de forma immediata.

Resumint: Syriza ha acceptat quelcom de dolorós, que és la continuació del programa sota el control de “les Institucions” (ja no la Troika). Legalment aquesta prolongació ja no queda desvinculada clarament del MoU. Ara bé, aconsegueix que la prolongació sigui “pont”, que es negociï un tercer programa, guanya marge fiscal i recuperar el control de les reformes.

En les condicions en les quals negociava, em sembla molt el que ha aconseguit Varoufakis. Si algú creu que la meva avaluació és esbiaixada, podeu llegir la de Bloomberg (aquí) o la de la BBC (aquí). Són bastant semblants.

Schaüble cerca la humiliació

Alemanya ahir va refer la unitat de l’Eurogroup i va imposar una línia duríssima. I crec sincerament que Schauble es va passar de frenada. El Govern Federal Alemany no va buscar imposar les seves tesis. Va buscar humiliar el Govern grec. Tant és així que la nit va acabar amb un exabrupte de Schauble inenarrable: “No sé com el Govern grec explicarà aquest acord a casa”.

No crec que hi hagi precedent en una negociació europea, on prima el consens i les bones formes, que un representant nacional digui que el que s’ha acordat és humiliant per a algun altre. Em sembla molt significatiu del trencament de la dinàmica institucional comunitària on pretesament havia de primar el benefici comunitari.

L’exabrupte de Schäuble no fa més que consolidar tres coses:

1) Les negociacions a escala europea es fan en una Europa dividida entre creditors i deutors, amb una relació de força desigual, on ja ningú pensa en el projecte europeu i on la institució que ha de garantir l’interès comunitari per damunt els interessos nacionals, la Comissió Europea, és completament fora de joc. Els creditors imposen les normes.

2) L’agenda política alemanya està cada cop més dominada per l’AfD (Alternative für Deutschland), el partit euroescèptic i antieuropeu de Bernd Lucke, cosa que explica el duríssim llenguatge i posicions del govern federal actual. Una molt mala notícia.

3) Sembla que el Govern federal alemany no és conscient que si Syriza fracassa, el següent en venir a la taula de negociació, com recordava ahir @zerohedge, són els Nazis d’Alba Daurada. Syriza és la darrera oportunitat.

I ara, què?

Això acaba de començar. La setmana que ve tornarem a entrar en la muntanya russa amb la discussió de les reformes. Cal seguir donant suport a fons el Govern de Syriza. En la posició d’extrema debilitat, ha hagut de fer moltes renúncies, és evident. Però tothom sabia que això no seria fàcil. El que no val (com fan alguns eurogroupies avui) és dir que Syriza ha sortit derrotada. No és cert. El Govern acaba de començar, i té una herència de mil dimonis i una posició negociadora molt feble. I ahir va aconseguir coses importants. Molt importants.

I crec, a més a més, que més enllà de la lletra petita de l’acord que acabem d’analitzar, Syriza ha guanyat pel llarg termini quelcom de molt més poderós.

Primer, el govern grec torna a ser respectat, després de molts i molts anys. Us recomano el comentari de Frances Coppola sobre aquest punt, que trobareu aquí.

I segon, Syriza ha retornat la dignitat al poble grec. Un govern que li ha dit les coses a la cara a Europa, i que malgrat la feblesa negocia dur. Molt dur. Fins al final, perquè hi va a dignitat del seu poble en això.