Ahir nou fracàs a l’Eurogrup. I aquest cop molt clarament per la negativa dels estats creditors (Alemanya, Holanda, …) que formant coalició amb els deutors obedients (Espanya, Portugal) van tombar a darrera hora una proposta de la Comissió Europea que Grècia havia acceptat.

A darrera hora del vespre va aparèixer Varoufakis afirmant que havia acordat un text amb el Comissari d’Economia, Pierre Moscovici, que va ser finalment vetat pel President de l’Eurogrup, Dijsselblöem, per encàrrec d’Alemanya.

De seguida els portaveus de l’Eurogroup i de la Comissió van negar l’existència d’aquest acord previ, dient que només havien estats “suggeriments”. Peter Spiegel, corresponsal del Financial Times a Brussel·les, va twitejar que no existia el document al qual feia referència Varoufakis.

Els intents d’amagar-ho van ser en va. És difícil evitar filtracions del que s’ha escrit. En poques hores, el genial Paul Mason de Channel 4 ho va publicar tot. (Aquí.)

El text acordat, ofert per Moscovici i acceptat per Varoufakis, (enllaç al document), deia el següent:

1) El Govern grec es compromet amb les reformes, particularment la lluita contra la corrupció i el frau, la reforma de l’administració i afrontar la crisi humanitària.

2) Unes finances sostenibles i un objectiu de superàvit primari que es decidiria en funció de “les circumstàncies econòmiques”. (indica clarament un canvi en l’objectiu marcat pel programa de la Troika)

3) El Govern grec respectarà les seves obligacions financeres (és a dir, renuncia a la quitança)

4) I finalment, el més important, la conclusió del programa de la Troika actual. El redactat quedava així: “Aquest acord serà la base per l’extensió de l’acord pel préstec actual, que prendrà la forma d’un programa intermediari de quatre mesos, que servirà de transició per a un nou contracte per Grècia, que serà negociat i acordat en aquest període”

Varoufakis havia negociat bé. Aconseguia que l’Eurogrup reconegués un canvi en l’objectiu del superàvit primari, acceptava renunciar a la quitança (cosa que ja havia fet) i l’Eurogrup renunciava a l’extensió del “programa actual”. En canvi, s’acordava que l’extensió era del “préstec actual” (important diferència) que es convertiria en un “programa intermediari”.

Victòria política per Grècia en tota regla.

Tant és així, que l’Eurogrup va vetar l’acord. A Varoufakis se li va presentar un nou text, (aquest). Tenia canvis de calat, podeu veure una excel·lent comparativa dels dos textos feta per @zerohedge (aquí).

Bàsicament, els canvis introduïts per Alemanya et altri eren:

1) El Govern grec es compromet a “concloure satisfactòriament el programa actual”.

2) El Govern grec es compromet a renunciar a tot tipus d’acció unilateral

3) En el capítol de les reformes, s’inclouen la “privatització i les reformes en el mercat de treball i les pensions”.

4) I finalment la mare de la batalla, l’extensió del programa de la Troika. El nou redactat deia el següent:

“Sobre aquesta base les autoritats gregues expressen la seva intenció de demanar una extensió tècnica de sis mesos del programa actual com a pas intermediari”.

Davant del nou text, Varoufakis es planta i dóna la negociació per acabada.
Algunes conclusions:

1) S’està molt a prop, i a la vegada molt lluny de l’acord. La batalla és purament semàntica, però darrere les paraules hi ha un altíssim contingut polític. En el primer text, Varoufakis pot dir que s’ha carregat el programa de la Troika a Grècia. En el segon, Alemanya pot dir que Syriza traga amb el programa. S’arribarà a un redactat que convingui políticament a tots dos? Sobre l’eufemisme que trobin es construirà un acord, jo crec que és més que probable.

2) En el contingut del futur programa, pel que podem veure, un cop Grècia renuncia a la quitança, l’Eurogrup accepta gran part de la resta, perquè tothom sap que el que proposa Syriza és raonable: programa d’urgència humanitària, nou objectiu de superàvit primari, reformes per fer pagar al rics. En les esmenes d’Alemanya al text de Moscovici veiem que queda oberta la lluita sobre reforma de pensions, mercat de treball i privatitzacions. Capítols molt importants.

3) En la dinàmica d’ahir, queda palès que tothom a l’Eurogrup fa d’apuntador de Schäuble. El paper de Dissjelbloem comença a bordejar el patetisme.

4) La Comissió Europea va intentar treure el cap ahir. S’ha de reconèixer el bon paper jugat per Moscovici, segurament recolzat per França, encara que sortís derrotat. Ara bé, seguim amb una Comissió Europea que segueix jugant el paper llastimós de secretariat del Consell. Si bé és veritat que la decisió sobre el futur programa grec correspon a l’Eurogrup, no és menys veritat que una Comissió políticament rellevant jugaria un paper molt més determinant. Per què no una roda de premsa ahir de Moscovici presentat en públic la seva proposta davant els mitjans, obligant a les parts a negociar sobre el seu text? El paper dels portaveus de la Comissió ahir a darrera hora negant que Mosco hagués proposat res va ser lamentable.

5) El temps s’acaba, però la data límit no és el 28 de Febrer. La data límit és el moment en el qual l’Estat Grec no pugui fer front a les seves obligacions financeres o que la banca comercial es quedi sense liquiditat. Dimecres hi ha reunió del BCE que revisarà l’accés dels bancs grecs a la línia de liquiditat d’emergència (ELA). Ja podem comptar amb una nova decisió en forma d’amenaça cap a Grècia.

Aquesta setmana serà clau. I hem de seguir amb la pressió política perquè l’Eurogroup cedeixi. El programa de la Troika actual a Grècia ha fracassat, els grecs van votar per què es liquidés i Syriza té tot el dret a demanar que així sigui.

Seguim.