10 propostes contra el frau i l'evasió fiscal a Europa - Llibertat, igualtat, fraternitat

Els 10 Punts del Pla d’Acció dels Verds Europeus Contra el Frau i l’Evasió Fiscal a Europa.

Els documents filtrats pel Consorci International de Periodistes d’Investigació (ICIJ) al 2013 “Offshoreleaks” i al 2014 “Luxleaks” han encès una petita llum dins de la fosca realitat de l’evasió i el frau fiscal, fenomen que segons càlculs de la pròpia Comissió Europea costa al tresor europeu un bilió d’euros anuals. Aquest és el resultat de la competència incontrolada entre estats, i en particular entre estats membres de la UE, una competència on els únics guanyadors son els contribuents més rics, ja siguin persones o empreses, i on els perdedors son la gran majoria de la ciutadania Europea i els petits i mitjans empresaris.

Tot i les exagerades expressions de sorpresa i indignació després de la publicació de Luxleaks, res ve de nou per a qualsevol polític o observador europeu. Ni la Comissió Europea ni els Ministres de Finances dels Estats Membre poden honestament declarar que desconeixien aquests acords fiscals. Des de fa temps existeixen mesures a nivell pràctic per a posar remei a aquesta situació, incloent-hi propostes legislatives, però fins el moment la falta de voluntat política ha impossibilitat abordar el tema. De fet, la majoria dels Estats Membres continuen tolerant els paradisos fiscals, i fins i tot integrant en les seves regulacions fiscals disposicions per les quals de facto acaben operant com paradisos fiscals per a rics contribuents estrangers.

Per tant, creiem vital plantejar una pla per lluitar contra l’evasió i el frau fiscal amb accions concretes que giren al voltant de tres eixos principals:

1r Eix: Reforçament de la legislació existent

1. A principis d’any, l’antic Comissari de competència de la UE, Joaquín Almunia, va iniciar una investigació sobre les regles fiscals d’Irlanda, Països Baixos i Luxemburg sota la sospita que es permetien ajudes fiscals públiques prohibides. Des de llavors la investigació s’ha estès també a Xipre, Malta i el Regne Unit. Des dels Verds creiem que aquesta investigació ha de ser per una banda ampliada a tots els Estats Membres que estiguin sota sospita de practiques similars i per l’altre aprofundida per tal de poder incloure altres casos sospitosos, com per exemple tot allò relacionat amb Luxleaks. A més, la Comissió Europea hauria de garantir que s’inverteixin els fons necessaris i es tindrà el personal adequat per treballar aquest tema de forma prioritària, ara sota el lideratge de la nova Comissària Margarethe Vestager. Fins el moment, només 8 treballadors dins de la Direcció General per la Competència estan treballant sobre aquest tema. Alhora també considerem que tots els “tax rulings” (acords fiscals individuals amb grans empreses) haurien de ser considerats ajudes estatals il•legals. I per això, proposem que els Estats Membres recuperin tots els diners invertits en aquestes ajudes il•legals. Com que els danys d’aquestes pràctiques han afectat a tota la UE, els fons recuperats haurien d’anar directament cap al Pla d’Inversió Europeu de 300.000 milions d’euros proposat per la nova Comissió Europea.

Institució responsable: La Comissió Europea i els Estats membres han de destinar els diners recuperats dels subsidis il•legals al Pla d’Inversió Europeu

2. Aquests acords fiscals massius han tingut un impacte en les contribucions fiscals dels Estats Membre al pressupost Europeu. Per tant, és també necessari iniciar una investigació per part la Oficina Europea Contra el Frau (OLAF)

Institució responsable: Comissió Europea

3. Finalment, com l’existència d’entitats jurídiques que tenen com a únic objectiu l’optimització fiscal ja és considerat il•legal en alguns Estats Membres, els tribunals nacionals d’aquests països haurien d’iniciar les degudes investigacions sobre aquestes àrees.

Institució responsable: Els governs dels Estats Membres (Departaments de Justícia i Interior)

Segon Eix: La transparència fiscal és imprescindible

La transparència, tot i que per ella mateixa no elimina l’evasió i el frau fiscal, augmenta els riscos de danys de reputació d’aquells governs, empreses o individus que busquen evadir impostos. Les mesures que s’haurien d’adoptar en aquest camp son les següents:

4. Ampliació de la informació financera “país-a-país” a totes les empreses transnacionals i en tots els sectors, per tal de poder exposar les disparitats entre les activitats econòmiques i els impostos que es paguen. Aquests informes financers ja son actualment obligatoris per a empreses forestals i extractives i a partir del 2015 també es farà extensiu al sistema financer (gràcies a la pressió exercida pels eurodiputats del grup Verds/ALE).

Institució responsable: La Comissió Europea (encarregada de la proposta legislativa); Parlament Europeu i els Ministres de Finances del Estats membres que actuen a través del Consell (esmenant i adoptant la proposta legislativa)

5. Totes les regles fiscals adoptades per qualsevol autoritat a la UE han de fer-se públiques. D’aquesta forma serà molt més complicat per als Estat Membres concedir acords descaradament favorables a les grans empreses. Això es podria aconseguir introduint canvis en la Directiva de Comptabilitat Europea.

6. Prevenir l’ocultament dels guanys a través de la utilització de fons i altres estructures legals complexes. És necessari la creació d’un registre públic dels beneficiaris reals de totes les empreses. Aquesta mesura va ser adoptada pel Parlament Europeu a principis d’any com a part de la Directiva Contra el Blanqueig de diners. Esperem per tant que el nostre co-legislador, el Consell, estigui d’acord amb la posició del Parlament Europeu durant les negociacions que s’estan actualment realitzant (a tres bandes; Comissió Europea, Parlament Europeu i el Consell Europeu)

Eix 3: Harmonització Fiscal

El tercer front és el més important i el més difícil, ja que requereix que estats membres desarticulin les complexes i elaboradíssimes eines fiscals que ells mateixos han creat per a la seva guerra d’impostos a la baixa. Cal avançar gradualment cap a la cooperació dels estats de la UE en lloc de la competència en matèria tributària, començant per harmonitzar l’Impost de Societats. La política fiscal continua sent competència exclusiva dels Estats membres i es requereix la unanimitat entre tots els estats per poder impulsar qualsevol mesura. Massa sovint, aquest fet s’ha utilitzat com una excusa per a la inacció. Creiem que és imprescindible construir un ampli consens social i polític al voltant d’aquest projecte d’harmonització de l’Impost de Societats i hem d’aprofitar l’impuls polític de l’escàndol Luxleaks per construir una coalició per aconseguir-ho.

7. Ha de revisar-se la Directiva sobre matrius i filials, la Directiva sobre interessos i cànons i la Directiva de Fusions, per acabar amb les llacunes legals existents. Les exempcions per doble imposició només es poden concedir si les empreses han pagat un tipus impositiu mínim.

8. Normes mínimes de la UE sobre els acords contra la doble imposició amb tercers països

Quan totes les fuites fiscals dins de la UE s’hagin tancat, s’han de tancar també les rutes de l’evasió a través de tercers països. Per aconseguir-ho, les normes recentment millorades sobre l’intercanvi automàtic d’informació han de fer-se infranquejables. Altres mètodes d’evasió es podrien prevenir mitjançant la introducció d’una retenció impositiva mínima i l’aplicació del mètode de crèdit impositiu en lloc del mètode de l’exempció en el cas dels països els quals no hi hagi un tipus mínim. Els acords contra la doble imposició dels estats membres amb tercers països han de basar-se en unes normes comunes. No s’haurien d’acceptar acords de doble imposició amb els paradisos fiscals.

Institucions responsables: La Comissió Europea (seguint les seves recomanacions sobre paradisos fiscals de l’any 2012) i els Estats Membres

9. Al 2011 es va donar un primer pas en aquesta direcció amb la proposta de la Base Imposable Comuna Consolidada de l’Impost sobre Societats (BICCIS). Aquesta proposta proporciona una definició uniforme del concepte “beneficis” a tota la UE i aplana el camí per a la distribució dels ingressos tributaris provinents d’una empresa entre els Estats en proporció a l’activitat econòmica que aquesta empresa duu a terme en el seu territori. Aquest projecte ha estat retardat diverses vegades pels ministres de Finances de la UE, però ja és hora perquè pugui ser adoptat i obligatori per a totes les empreses transnacionals.

Institucions responsables: Els Ministres de Finances dels Estats Membres (Consell) i Comissió Europea (per adaptar la seva proposta).

10. Més enllà d’això, cal treballar per una harmonització gradual de tipus impositius, incloent un tipus mínim de l’Impost de Societats, així com normes mínimes per als acords contra la doble imposició amb països tercers (és a dir, l’intercanvi d’informació automàtica, tipus mínim, etc.)

Institucions responsables: La Comissió Europea (encarregada de la proposta legislativa); Parlament Europeu i els Ministres de Finances del Estats membres que actuen a través del Consell (esmenant i adoptant la proposat legislativa).