Mario Draghi, President del BCE va anunciar ahir una rebaixa del tipus d’interès fins al 0,25%. Això es produeix enmig d’un creixement estancat a la zona euro i un risc real de deflació amb una taxa d’inflació que ha caigut fins al 0,7%, la xifra més baixa des del començament de la crisi.

Calia baixar el tipus? Sí, sens dubte. Amb el quadre macroeconòmic deprimit que té la eurozona, el BCE ha d’utilitzar tots els seus instruments al seu abast.

Cal constatar, però, que la decisió arriba tard. Concretament cinc anys més tard que als EEUU. El mecanisme de transmissió de la política monetària està trencat. Estem enmig d’una trampa de liquiditat, en la que hem caigut per no actuar a temps, a causa de les obsessions dels conservadors alemanys i la Sra. Merkel.

Davant d’aquesta situació, cal amb urgència activar els mecanismes fiscals. Cal un pla europeu de reactivació: només l’activació de la despesa pública pot treure els països de la UE de l’estancament econòmic. Un pla de despesa que haurà de ser necessàriament europeu, donades les restriccions d’accés als mercats de deute públic dels països de la perifèria.

Sr. Draghi calia baixar els tipus, efectivament. Però només amb això no anem enlloc. Cal una expansió fiscal, que vagi precisament en la direcció contrària on ens situen els pressupostos d’Europa, l’Estat i la Generalitat.

Aquest és el terreny de batalla de la confrontació política nord-americana avui. I és també el nostre.