Llistes transnacionals
El Parlament Europeu ha votat avui dos informes que tindran un impacte directe en les pròximes eleccions europees. El primer, sobre la composició del Parlament Europeu i adoptat el passat 23 de gener a la comissió d’afers constitucionals, proposava redistribuir els 73 escons britànics entre els Estats infra-representats (27), els futurs països membres de la UE (19) i les llistes transnacionals (27, enfront dels 50 proposats pel grup Verds / ALE). Per al grup Verds / ALE, les llistes transnacionals eren una línia vermella, però no han estat aprovades. El segon informe, per la seva banda, reafirma el procediment pel qual cada grup polític a nivell europeu nomena un / a candidat / a principal que aspiri a presidir la Comissió Europea, conegut / da informalment com Spitzenkandidaten.
El vicepresident del grup Verds / ALE, Josep-Maria Terricabras, valora:
“Tenir l’oportunitat de votar una llista amb candidats de diferents Estats membres hagués ajudat a crear en l’imaginari de la ciutadania un sentit d’interès general europeu i un sentiment comú de pertinença. Les llistes transnacionals haguessin obert la finestra a una major solidaritat, a la redistribució de la riquesa i a reforçar la idea d’una esfera pública europea. En general, es tractava d’una proposta per enfortir la democràcia, per fer que el nostre treball fos més responsable. Seguirem defensant aquesta proposta, ja que és una oportunitat per revitalitzar el projecte europeu i repensarlo, especialment des d’una perspectiva “de baix a dalt”, per exemple, permetent als Estats membres assignar escons a les regions que tenen poders legislatius. Aquest és avui el cas de les Illes Aland i demà podria ser el cas d’altres “.
L’eurodiputat del grup Verds / ALE i portaveu de Catalunya a Comú, Ernest Urtasun, comenta:
“A l’enterrar les llistes transnacionals, el Parlament Europeu ha deixat passar una oportunitat de reforçar els mecanismes de representació a Europa. El dèficit democràtic de la UE és cada vegada més gran i aquest era un pas positiu per començar a corregir-ho. El Partit Popular Europeu té una gran responsabilitat en aquest fracàs: la seva visió intergovernamental i tecnocràtica i els seus càlculs partidistes han prevalgut sobre els interessos del projecte europeu. “