Ahir em vaig reunir amb el President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Sergi Contreras, i amb l’equip de relacions internacionals. Va ser un plaer tornar a la que també va ser casa meva, i fer un repàs dels temes més urgents de l’agenda europea en relació a la gent jove.

Una pregunta va sobrevolar la taula. Què ofereix avui la UE a un jove? I què espera de l’esquerra a les eleccions vinents al PE un jove de 25 anys i que avui veu que la societat no li ofereix cap perspectiva de desenvolupar un projecte de vida autònom més enllà de veure’s obligat a marxar?

Crec que malauradament la visió que avui té un jove de què és la UE ja no és la visió que podia tenir la gent jove fa alguns anys. Més enllà de l’Erasmus, les polítiques de les majories conservadores de la UE en tots aquests anys no van significar gran cosa en les nostres vides. Encara menys avui. I malgrat això, som conscients que és a la UE on podem trobar solucions.

El projecte europeu està greument ferit, i un dels motius per què crec que ho està és perquè ha perdut la connexió amb les noves generacions, que ja no hi troben les respostes que necessiten. Si volem regenerar la UE, cal que les generacions futures vegin en el projecte europeu l’espai que els protegeix i els hi dóna oportunitats enfront del capitalisme salvatge. Un espai a més a més on ells i elles siguin protagonistes de la seva construcció. No ha estat així en els darrers anys.

La meva generació, i la que ve immediatament després, varem viure primer la precarietat i la dificultat d’accedir a un habitatge. Sovint aquests dies es parla dels anys de creixament que van del 2000 al 2007. M’agradaria recordar que en aquest període els joves a Catalunya vivíem en la precarietat laboral i accedir a llogar un pis era una fita que molt pocs podien assolir.

És clar que el que ha vingut després ha estat pitjor. No hi ha feina per la gent jove preparada avui al sud d’Europa. La situació és així. L’austericidi i els pressupostos de retallades s’estan carregant part de la base industrial i econòmica d’aquest país, impedeixen el foment de l’activitat i la creació d’ocupació. Les retallades en recerca provoquen una massiva fuga de cervells, i la no existència de crèdit no permet a la gent jove desenvolupar els seus projectes.

Tinc a més la sensació que la crisi s’ha carregat anys d’esforços de disseny de polítiques públiques en matèria juvenil. Per no tenir, les polítiques de Joventut ja no mereixen ni tenir un Secretari General de la Generalitat com a responsable. És vergonyós.

L’ofensiva del capitalisme és especialment cruel avui amb les noves generacions, i les administracions no estan sabent donar-hi resposta.

Fins ara, poc ens ha ofert la UE i els estats membres per combatre aquest fenomen. Dues cimeres sobre atur juvenil buides de contingut (la darrera a París fa poques setmanes) i un fons per combatre l’atur juvenil que farà que arribin a Espanya 1800 milions d’€. La creació del fons és positiu, però si no canviem d’arrel les polítiques econòmiques, aquests esforços seran en va. Més encara si com es temen al CNJC tots aquests diners es gastaran en bonificacions als contractes. No és això el que ens cal.

Ens cal tornar a posar el motor de l’economia en marxa, permetre que tornin a aparèixer oportunitats per la gent jove. I ens falta desenvolupar una Garantia Juvenil Europea ben dotada de finançament, obligatòria, de caràcter europeu i que sigui una veritable solució als problemes de la gent jove. No la timidíssima proposta que es va acabar aprovant fa uns mesos.

Necessitem també que la UE actuï amb urgència davant d’un altre fenomen greu i creixent: la mobilitat forçosa dels joves, obligats a marxar per manca d’oportunitats a casa seva. Cal que la UE actuï, combatent aquest fenomen i garantint que la mobilitat a la UE de la gent jove només es produeix sobre una base voluntària i com a conseqüència lògica d’un procés formatiu o professional.

La UE avui ha de protegir als més febles, aquells que més pateixen la crisi. I la gent jove avui és especialment vulnerable.

I l’associacionisme juvenil?

Les nostres associacions juvenils han estat sempre un orgull. Teníem i tenim una xarxa d’associacions juvenils que és envejada a moltes parts d’Europa, perquè la joventut catalana sempre ha estat molt mobilitzada. Malgrat això, avui pateixen l’abandonament i la manca de suport institucional, cosa que està posant en perill un dels actius més importants que tenim a la societat civil a Catalunya. Cal recordar també, que el PP va tancar els Consells de la Joventut a València i Balears, i ara amenaça en tancar el CJE.

A Europa treballarem per enfortir les associacions juvenils. Primer demanant més suport al Fòrum Europeu de la Joventut, de la que el CNJC és membre i del que vaig ser membre del seu Bureau fa uns anys. És una xarxa d’associacions juvenils europea que avui representa a la gent jove davant Brucel•les. És un instrument de la societat civil insubstituïble, i treballarem per enfortir-lo. I en segon lloc exigint més suport a les associacions juvenils catalanes i als Consells de la joventut locals per part d’Europa, denunciant a l’hora l’abandonament al qual els ha sotmès el govern de Convergència i Unió.

Ahir em van posar sobre la taula dues altres qüestions: el retrocés democràtic de la UE i les noves lleis de repressió contra els moviments socials.

Estarem al costat de la gent jove en tots aquests combats!